Anar al contingut

Un projecte a deu anys vista

Vista aèria de l’Eixample.

XAVIER JUBIERRE

Transformar Barcelona imaginant el futur

Gerardo Pisarello

La ciutat està cridada a ser el far d¿una economia més plural i d¿un nou urbanisme progressista

El segle XXI, s’ha dit, no serà el segle dels imperis ni dels estats, sinó el de les ciutats. Són les grans ciutats, les regions metropolitanes, les que hauran de lidiar en primera línia amb fenòmens globals com la revolució tecnològica, el canvi climàtic, les desigualtats o l’especulació urbana. 

L’’últim any, l’economia de Barcelona ha crescut més d’un 3%. Els índexs d’ocupació són els més alts des del 2009. La creació d’empreses, les exportacions i les inversions productives també s’han multiplicat. Molts d’aquests canvis s’estan produint amb la complicitat activa del govern municipalPerò les millores no arriben al conjunt de la ciutat. Per això, en aquests dos anys de mandat hem hagut de treballar de valent per portar a terme actuacions i arribar a acords que serveixin per preservar la cohesió i garantir la justícia social.

Gràcies a això, la inversió social ha augmentat un 50%. El pressupost per a polítiques de vivenda s’ha quadruplicat. Han crescut les ajudes a les famílies, les beques de menjador, l’acompanyament a joves i persones en atur de llarga durada. S’ha posat en marxa una política fiscal progressiva, sensible amb els autònoms, el comerç de proximitat i la gent que ha resultat més castigada per la crisi. S’han destinat 150 milions d’euros a un Pla de Barris que està actuant a les zones més desafavorides de la ciutat i s’estan aplicant polítiques pioneres en el desenvolupament de proximitat.

Òbviament, això és solament una part. En aquests dos anys també s’ha obert un debat valent sobre la necessitat de regular el turisme per garantir-ne la sostenibilitat futura, o sobre la importància del fet que ningú a la ciutat cobri un salari inferior a mil euros. Però sabem que no n’hi ha prou. Que governar Barcelona exigeix establir les bases d’un projecte innovador, il·lusionant, a deu anys vista. 

Hi ha temes de futur que desperten inquietud entre molta gent. La revolució tecnològica és un d’aquests. El nostre repte és mostrar que podem impulsar la robòtica, la intel·ligència artificial, i a la vegada capacitar la població perquè ningú quedi exclòs. Barcelona ha de poder ser una ciutat digital càlida, no tecnocràtica. Una ciutat que utilitzi la tecnologia en codi obert i que la posi al servei de les persones i no al revés. Podem fer-ho. Tenim centres de recerca punters i un gran talent social que hem d’aprofitar. 

La innovació digital hauria d’impregnar el conjunt de les polítiques públiques. Com per exemple la mobilitat. En aquests anys, la lluita contra la contaminació i per la millora de la qualitat de l’aire ha sigut una prioritat. En poc temps s’han recuperat autobusos de barri, s’ha apostat per la connexió del tramvia, s’ha augmentat el nombre de carrils bici, el metro arribarà a la Marina. Però s’ha d’anar encara més enllà. Barcelona ha de ser una referència mundial en matèria d’innovació tecnològica i mobilitat sostenible. I no solament això. També ha de ser la capital de la transició energètica i de l’economia verda i circular. L’any 2018, de fet, es posarà en marxa l’operador energètic municipal més gran de l’Estat. I el 2019 hi haurà 40 hectàrees més de zones verdes, que haurien de ser 165 el 2030. Es tracta de mesures clau per guanyar en justícia ambiental. Però també de magnífiques oportunitats per a les empreses i la ciutadania en general. 

Molts d’aquests reptes exigeixen repensar urbanísticament la ciutat. Reparar-la, rehabilitar-la, impulsar nous projectes. Glòries, la Sagrera, l’eix Besòs o el delta del Llobregat són espais per a la innovació social, cultural i ambiental. Però també zones com Montjuïc o el front litoral, les potencialitats dels quals són enormes. 

Barcelona està cridada a ser el far d’una economia més plural i d’un nou urbanisme progressista europeu. Un urbanisme de proximitat, amb perspectiva de gènere, innovador i ambiciós a la vegada. Per aconseguir-ho, haurà de pensar els seus grans reptes en clau metropolitana. I seduir molts actors. Empreses petites, mitjanes i grans. L’economia social i el món cooperatiu. La gent que viu de la seva feina, les persones autònomes, les que investiguen o fan ciència. La joventut i les persones grans. Els barris. Altres ciutats del món. És un projecte realment colossal. Però si som capaços d’imaginar-lo junts, tindrem el poder de portar-lo endavant.

Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona.