Quatre reptes per a Sánchez

Bé es podria dir que Pedro Sánchez ha fet el més difícil: guanyar unes primàries socialistes a l'ombra de Susana Díaz; perdre unes eleccions davant un Mariano Rajoy en declivi; perdre una votació d'investidura de la mà de Ciutadans; perdre unes altres generals, encara que evitant el 'sorpasso' d'Units Podem; veure's desposseït de la secretaria general del PSOE per un complot orgànic i renunciar a l'escó, i imposar-se en unes noves primàries gairebé en solitari, enfrontat a qui va ser la seva mentora i a l'aparell del partit. Tot això, en menys de tres anys. Però no: per a Sánchez el més difícil encara ha d'arribar.

Unitat interna. El seu incontestable triomf a les primàries li atorga un temps de calma, amb el foc amic aplacat per uns barons que s'aferren al càrrec. Però les ferides continuen obertes. L'erm electoral fins al 2019 -amb permís de Carles Puigdemont- li dona un cert marge per encaixar les velles elits del partit en aquest 'nou' PSOE, que, encara per definir, ja li ha comprat la militància.

El 'nou PSOE'. ¿Quin paper juga la socialdemocràcia en una economia globalitzada? Si només redistribueix la riquesa en temps de bonança, el projecte de Sánchez correrà una fortuna similar que el de Zapatero. Però si, només per erigir un dic de contenció davant Podem, s'escora cap a la demagògia sense oferir solucions plausibles, decebrà les classes mitjanes, indispensables per construir majories de govern.

Notícies relacionades

Sánchez inicia la integració al PSOE amb López i Vara

Sánchez i Iglesias contacten per Telegram després de segellar la pau de l'esquerra

Liderar l'oposició. Ara que Pablo Iglesias ja no cava trinxeres al carrer sinó al Congrés, Sánchez haurà de mesurar bé els seus passos. Fabricar una majoria inestable, útil per enderrocar Rajoy però no per governar, sembla estèril. Liderar majories variables per condicionar les polítiques del PP i fiscalitzar els seus casos de corrupció, en canvi, permetria al PSOE desgastar l'oponent i articular la seva alternativa.

Catalunya. El desenllaç del procés sobiranista és cosa de dos, però el postprocés és cosa de tots. Tard o d'hora s'hauran de teixir consensos i modernitzar l'arquitectura d'una Espanya desacomplexadament plural. I aquí és on el PSOE té més a aportar.