Una novel·la i dues hores

Un dels meus actors preferits, d’aquells que em fan anar al cine, és Ewan McGregor. I si he de fer una llista de les millors novel·les de Philip Roth, segur que hi sortiria Pastoral americana, la dissecció dels anys 70 als EUA a través d’un personatge tan memorable com Seymour Levov, el Suec. Però dos i dos no sempre fan quatre, en qüestió de gustos, i per això encara no he anat a veure l’adaptació de Pastoral americana que dirigeix i protagonitza precisament Ewan McGregor. La van estrenar fa poc, encara es pot veure en uns quants cines de Barcelona, però si no trobo algú que me la recomana vivament, no hi aniré.

    

Diguem que no me’n refio. Cada cop és més complicat trobar adaptacions que passin el sedàs reductiu de les dues hores de pel·lícula, i no em ve de gust fer malbé el bon record d’una lectura. Fet i fet, un guió a partir d’una obra literària no deixa de ser una interpretació d’aquesta obra, i el problema és que no sempre funciona la traducció en imatges, la distància justa entre respecte i gosadia.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

    

Fa unes setmanes, a l’estranger, vaig veure dues pel·lícules recents, aquí no estrenades, que són exemples d’aquest joc de lectures. El director Ritesh Batra ha dirigit l’adaptació d’El sentit d’un final, la novel·la de Julian Barnes, i és un desastre. La delicadesa del text, la càrrega íntima i dramàtica de la història, el pes del passat, tot es perd en l’absurd: el protagonista és presentat com un carallot i els escenaris tenen un luxe de nou ric que ho fa tot adotzenat. Surts del cine pensant que no vam llegir el mateix llibre. En canvi, el director Völker Schlöndorff ha estrenat Retorn a Montauk, seguint la novel·la de Max Frisch, i se salva pel guió de Colm Toíbín. Els escenaris de Montauk, amb la platja a l’hivern, també semblen de catàleg de moda, i la química dels protagonistes no acaba de funcionar, però Toíbín sap transmetre la complexitat de les relacions sentimentals del narrador, el retorn d’un antic afer amorós, a través d’uns diàlegs ben pastats i una llibertat a l’hora d’explicar la història. Potser no és el mateix llibre que vaig llegir, però hi reconec un aire de família.