13 d’ag 2020

Anar al contingut

INTANGIBLES

INTEGRACIÓ. Instal·lacions de La Fageda, cooperativa en què treballen 282 persones, 163 de les quals tenen discapacitat intel·lectual.

ICONNA / JORDI RIBOT PUNT

Les empreses socials

Ester Oliveras

La millora de la societat, l’economia i el medi ambient ja no està només en mans d’organitzacions que pertanyen al tercer sector. Per un costat, algunes de les empreses que s’enfocaven exclusivament a maximitzar el seu benefici, ara dediquen part dels seus esforços en activitats de responsabilitat social. I per un altre costat, organitzacions que només depenien de donacions per realitzar la seva activitat, confien cada vegada més en la demanda de mercat per poder-se finançar, encara que sigui parcialment.

L’híbrid que sorgeix de combinar la passió per alleujar un problema social amb un enfocament empresarial es coneix amb el nom d’empresa social o emprenedoria social. Un exemple conegut al nostre país és La Fageda, que amb l’objectiu de complir la missió de donar una vida digna a un col·lectiu amb risc d’exclusió laboral, elabora i ven productes lactis. L’empresa social prioritza el problema social i en segon lloc hi posa l’activitat que li permetrà aconseguir-ho i ser viable.

Les empreses socials actuals poden trobar-se constituïdes en diferents formes jurídiques. Encara que moltes acosotumen a escollir el cooperativisme pels seus valors humanitaris, no és inusual trobar societats limitades.

Els últims anys, diversos països europeus han aprovat lleis que defineixen les característiques que ha de tenir una empresa social per ser considerada com a tal. A Catalunya, la candidatura de Barcelona fa tres anys com Social Business City ha estimulat l’activitat de diverses institucions socials i educatives per donar a conèixer i impulsar l’emprenedoria social. Després d’aquest temps, toca posar negre sobre blanc i decidir les característiques de l’empresa social a Catalunya. Actualment, la Generalitat està elaborant un esborrany del decret que les regularà.

Una visió àmplia de l’empresa social inclouria, per exemple, la introducció de la tecnologia M-Pesa a Àfrica per part d’una empresa de telefonia mòbil, que ha permès fer transaccions monetàries en aquest continent on una gran part de la població està exclosa del sistema financer. També inclouria, per exemple, empreses que fabriquin i comercialitzin productes ecològics. Encara que aquests dos exemples són empreses amb ànim de lucre, tenen la missió de millorar problemes actuals de caràcter social, econòmic o mediambiental. En canvi, una visió restrictiva, admetria només organitzacions que no tinguin ànim de lucre, com per exemple, fundacions, associacions, empreses d’inserció i altres formes jurídiques. 

Una posició intermèdia serien organitzacions que malgrat tenir un format legal que permeti l’obtenció de beneficis, els seus estatuts estableixin limitacions –o prohibicions– de repartiment de beneficis, o bé que determinin on aniran a parar els actius de l’empresa en cas de dissolució.

Les empreses socials no es creen amb ànim de lucre, però tenir capacitat de lucre atorga capacitat de gestió i creixement, cosa que re­percutirà en l’impacte que aquestes empreses tinguin sobre la so­cietat.