Al contraatac

Les desventures de Granados

La Guàrdia Civil et mata de gana, està de conya tot i custodiar un presumpte delinqüent i, a sobre, fa informes sobre corrupció

2
Es llegeix en minuts
jjubierre38885948 gra426  madrid  14 06 2017   el exconsejero madrile o franci170614160926

jjubierre38885948 gra426 madrid 14 06 2017 el exconsejero madrile o franci170614160926 / Victor Lerena

Francisco Granados ha sortit de la presó, i molts dels seus companys de partit s’han quedat gelats. L’exsecretari general del PP de Madrid ha aconseguit reunir els 400.000 euros de fiança, després de dos anys i mig a Estremera. Granados sempre ha sigut algú molt pròxim, expressiu i parlador. I així segueix, perquè les seves declaracions al sortir de la presó permeten intuir que ve amb ganes de passar comptes. En una entrevista amb Eduardo Inda ha dit coses serioses i altres que són una conya marinera. Per començar amb les primeres, Granados situa Cristina Cifuentes en un lloc de comandament del PP de Madrid. Explica que ella va ser la mà dreta d’Ignacio González durant molt temps. I és totalment cert que hi va haver una etapa en què la seva relació era estreta. De passada, Granados subratlla la incoherència de la presidenta de Madrid. Diu que no entén per què desacredita la UCO quan els informes la concerneixen a ella i per què els dona per bons quan l’afecten a ell. Home, 

Notícies relacionades

és veritat que la gravetat de les acusacions contra una i l’altre no són comparables. No obstant, té raó al denunciar la doble vara de mesurar.

A partir d’aquí, Granados desenvolupa unes teories delirants, fins i tot divertides si això no fos tan greu, sobre les causes del seu empresonament. Assegura que el van posar en el sumari de la 'Púnica' «per donar rellevància a l’operació» i que, per tant, tots els delictes que se li atribueixen són «invents». I per això, segons ell, va ser duríssim estar a la presó veient a la tele «que pràcticament havia matat Kennedy». Duríssima és també la seva cara quan explica l’origen del milió d’euros que va aparèixer a l’altell dels seus sogres. Que procedeixen d’un compte que va tenir a Suïssa, l’única irregularitat que reconeix, i que la bossa amb els diners no l’hi van deixar ni els d’Ikea ni els lampistes, sinó ell mateix en una mudança. Si ja són horribles per si mateix les mudances, no m’imagino el patiment si et vas deixant tota aquesta pasta en altells aliens. Per últim, Granados carrega contra la Guàrdia Civil per fer-li passar gana. Que el van tenir cinc dies amb un timbre per avisar quan tenia pipí i que li donaven per menjar galetes i sucs. I, és clar, una cosa és que et detinguin, i una altra, que el menú no inclogui primer, segon i postres. Sort que Granados puntualitza: «No demano que donin pernil ibèric, però…». Perquè és que, a sobre, dos agents es van passar tota una nit torturant-lo: li xiulaven l’himne del PP i li xiuxiuejaven «vota Podem». Això de la Benemèrita és inadmissible: et maten de gana, tenen ganes de conya malgrat custodiar un presumpte delinqüent i, a sobre, fan informes sobre corrupció.