Un carrusel de sobresalts

«Ens creixen els nans». Aquesta frase la pronunciava fa uns dies en privat un dirigent del PP. Venia arran  de la sentència del Tribunal Constitucional contra l’amnistia fiscal de Cristóbal Montoro, però crec que és aplicable a qualsevol dia a la seu de Génova. Aquesta setmana es debatrà una moció de censura que no tirarà endavant. No obstant, serà la imatge de la debilitat del Govern de Rajoy, en el sentit que estem en una legislatura en què ja no poden anar del tot a la seva pel Parlament. Cada dia és un «romanço» nou, que diria el president. Quan no són reprovacions de ministres, són dures compareixences parlamentàries. Es perden votacions d’assumptes importants, esclaten contínuament escàndols de corrupció i hi ha múltiples batalles soterrades al Partit Popular; no solament pel poder, sinó també pel malestar que desperten els ministres i dirigents que, davant de qualsevol problema, es posen de perfil perquè la seva imatge no es vegi perjudicada. 

Hi ha moltes possibilitats que la moció de censura derivi en un debat monogràfic sobre la corrupció, perquè els problemes judicials del Partit Popular estan en l’origen de la iniciativa presentada per Pablo Iglesias i perquè la putrefacció d’alguns casos és insuportable. A Rajoy, si finalment decideix intervenir al Congrés, li pot servir d’assaig per a la seva compareixença a l’Audiència Nacional camuflada a finals del mes de juliol. I total, ¿la corrupció? Bé, sí, però són casos del passat, hem pres mesures i hem superat la crisi econòmica. Aquest és l’argumentari de la Moncloa. «Espanya és un gran país», com repeteix Rajoy sempre que pot.

Notícies relacionades

Riscos financers de la IA

Hockney i l’art sense edat

La moció serà un cara a cara entre dos bons parlamentaris, que a més es tenen molt apamats. Al Partit Popular li interessa enfrontar-se a Podem molt més que al PSOE, polaritzar, intentar crear la sensació que no hi ha cap alternativa possible a Podem. O ells o nosaltres. La moció de censura permetrà als dos partits moure’s en aquest terreny de la polarització, perquè Pedro Sánchez no és diputat. I, per tant, demà serà invisible. El seu portaveu, José Luis Ábalos, defensarà l’abstenció del PSOE. Una postura estranya, perquè en alguns moments fa la sensació que els socialistes s’hi oposen solament perquè no l’encapçalen i en canvi, de vegades, sembla que Sánchez no viu tan malament amb l’abstenció que va permetre el Govern de Rajoy perquè necessita guanyar temps per reorganitzar el partit. Per cert, és sorprenent que Sánchez, que tantes ganes tenia en campanya de donar més protagonisme als militants, ara no els hagi consultat el sentit del vot en la moció. O si eren partidaris que la presentés el PSOE, com va proposar Iglesias. 

Crec que pot ser, en tot cas, un debat molt interessant. Sobretot, tenint en compte on tenim fixat el llistó. Era difícil d’entendre, fa uns dies, que Cristina Cifuentes sortís tan contenta de l’Assemblea de Madrid. La moció de Podem va fracassar, però el nivell del debat va ser una autèntica vergonya.