Buscant la bellesa

Rufus Wainwright agrada molt a Barcelona. La seva música apassionada, elegant, compromesa, vital, amb lletres intel·ligents -i un punt quasi imperceptible de cursileria- s’adiu amb la ciutat. La prova és que aquesta setmana va tornar a oferir un concert memorable, diuen els crítics, amb el públic dels jardins de Pedralbes entregat de principi a fi. Un parell de dies abans, en alguna de les entrevistes que li van fer, Rufus Wainwright deia que l’objectiu últim de tot el que fa és “crear bellesa”, tota una declaració de principis. 

Aquesta defensa de la bellesa com a reducte final té un cert risc, en aquest present dominat per la postveritat i les notícies falses. Pot semblar un esnobisme i, de fet, és tot el contrari. Com que ja comencem a tenir una edat, m’ha fet pensar en el periodista Ramón Trecet. L’escoltava fa molts anys a Radio 3, en el seu programa 'Diálogos 3', cada dia a primera hora de la tarda, i solia acabar la tria musical amb aquesta frase dedicada als oients: “Busqueu la bellesa, és l'única cosa que val la pena en aquest món fastigós”.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Trecet va estar en antena amb el programa durant més de 20 anys. Jo l’escoltava sobretot a principis dels anys 90, en una època de crisis polítiques i d’incertesa mundial provocada per la primera guerra del Golf. La seva selecció sortia de les convencions i em va fer descobrir músics com Michael Nyman, Wim Mertens -que fins i tot vaig veure actuar al Palau de la Música-, Philip Glass, George Winston, Pat Metheny i tants d’altres.

Era la música de la modernitat d’aquell temps i Trecet sabia embolcallar-la de sensibilitat poètica. Ell en deia música minimalista, però les discogràfiques preferien vendre-ho com a fenomen New Age. L’etiqueta em molestava, pel rerefons esotèric, i per això potser tampoc em convencien del tot les paraules de Trecet invocant la bellesa. Ara, en canvi, és tot el contrari. No escolto gairebé mai aquella música, però en temps convulsos entenc millor l’aposta per la bellesa que feia Trecet. Per això també m’agrada la música de Rufus Wainwright (i, si les entrades no costessin 90 euros, aniria als seus concerts).