04 d’abr 2020

Anar al contingut

Comparació impròpia

Declaracions a RAC-1 del fill petit de Jordi Pujol.

EFE VÍDEO

No citem el Dalai-lama en va

Liliana Arroyo

Ni la impunitat autoproclamada, ni els missals, ni els sil·logismes de doble moral convertiran mai Rajoy en Mao ni cap Pujol en Dalai-lama

Dimarts passat al migdia el Dalai-lama es va convertir en trending  topic a Bar-celona. Amb curiositat divertida em vaig posar a indagar i la meva intriga es convertí en ira així que vaig descobrir que el Dalai-lama era dany col·lateral d’una comparativa irrellevant. Quedava reduït a agent passiu que el deixava a l’alçada d’un expresident català que en aquests moments està sent investigat.

El fill petit, l’artífex de l’equació, potser va menystenir que el seu pare ha confessat 34 anys de frau fiscal. Al benjamí potser li ha passat per alt que no és que el Dalai-lama fos desterrat per una suposada conspiració contra la seva persona, sinó que tot el Tibet va patir una invasió per part de la Xina amb seqüeles que avui perduren. Al setè fill potser ningú li ha explicat que el Dalai-lama no va ser desterrat sinó que va fugir a Dharamsala (nord de l’Índia) per protegir la seva vida. I que no va marxar sol: van marxar ell, tots els ministres i tots els qui van poder, després de mesos d’intensa revolta i milers de morts.

No està de més recordar que el Dalai-lama és un líder espiritual, cap d’un dels llinatges més importants dins del budisme tibetà. I encara un altre detall, per més inri, és que el 2011 el mateix Dalai-lama va renunciar a tots els càrrecs polítics i de representació que se li van atorgar. Va deixar de ser cap del Govern tibetà a l’exili per centrar-se a practicar bé el seu camí espiritual i el dels qui el segueixen. Viu exiliat encara avui i va ser Nobel de la pau el 1989, referent de la defensa dels drets humans i proclamant la bondat i la generositat com a forma de vida.

I és que comparar pomes i peres, ja ens ho diuen de petits, no toca. Especialment quan la poma està podrida i sabem poc de la pera. Perquè ni la impunitat autoproclamada, ni els missals, ni els sil·logismes de doble moral convertiran mai Rajoy en Mao ni cap dels Pujol en Dalai-lama.