Tu parles d'economia, jo de corrupció

Una llei no escrita de la política espanyola assenyala que l’oposició mai ha de parlar d’economia quan la conjuntura és favorable per al Govern. Li va passar a Rodríguez Zapatero, en ple 

boom, que va acabar en catacrac. Mentre l’atur baixava i s’aconseguia superàvit pressupostari, l’oposició del PP no va deixar de fustigarlo amb la seva política antiterrorista (exitosa, per cert), usant com a ariet les associacions de víctimes. 

L’economia va tornar al primer pla amb la brutal crisi iniciada el 2008. Llavors, mentre ETA deixava de matar, els socialistes van tornar a ser, en boca de Rajoy, els malgastadors, destructors d’ocupació i administradors incapaços de controlar el dèficit. El PSOE tornava a ser «el partit de l’atur».

Quan Rajoy va arribar al Govern, l’economia seguia sent el tema estrella, malgrat que Rubalcaba, llavors líder dels socialistes, no es va poder treure de sobre la llosa de «l’herència rebuda» que li adjudicaven el president i els seus ministres cada vegada que es posava gallet.

I ara, quan el Govern sembla haver embridat la macroeconomia, amb descensos rècord de l’atur registrat i creixement al voltant del 3% interanual, l’oposició porta el debat al terreny de la corrupció, on els populars deixen un esvoranc enorme.

Temporalitat i desigualtat

Les dades d’ocupació es despatxen des dels bancs socialistes amb la crítica de la temporalitat, i els de creixement, amb la de l’augment de la desigualtat. De manual.

Notícies relacionades

Caure a la meitat

Pensa bé i dubtaràs

Les últimes enquestes indiquen, per una altra part, que el PP, malgrat seguir al capdavant, no rendibilitza el vent de cua de l’economia (petroli barat, rècord de turistes, política monetària del BCE favorable), segurament perquè el llast de la corrupció és massa feixuc.

El xou del fiscal Moix, la citació al president per declarar al judici de la trama Gürtel i l’assetjament  a la presidenta de Madrid, Cristina Cifuentes, la gran esperança blanca dels populars, han marcat més l’agenda dels últims dies que les dades de l’Inem i la Seguretat Social. Són, en fi, mals temps per a la lírica.