#MiVientreNoSeAlquila

El món es divideix en dues classes de persones. Les que pensen a favor i les que pensen en contra. Les que volien que guanyés Espanya el festival d’Eurovisió i les que desitjaven amb totes les seves forces que Manel quedés últim. Sí, a vegades ens agrada fastiguejar l’altre. Desitjar-li el pitjor. En aquest país en sabem molt d’això. Alguns disfruten més veient perdre el Madrid que veient guanyar el Barça o l’Espanyol. Que si els nens tenen penis, que no als matrimonis gais, que no a l’avortament… ¡Tu què n’has de fer! Si no creus en l’avortament, no avortis, i si no pots tenir fills… ¿t’aguantes? Alguns creuen que sí.

Ara, el blanc de totes les crítiques és la gestació subrogada. Aquesta pràctica, il·legal al nostre país i legal en molts altres, que consisteix a utilitzar el ventre d’una dona per gestar el fill d’un altre. Algunes gestores també venen els seus òvuls, i altres ho fan de forma altruista només acceptant que els paguin les despeses mèdiques. Debats a la tele i gent embogida a les xarxes en contra que dones o parelles gais tinguin els seus propis fills biològics. ¿En què quedem? ¿No esteu en contra de l’avortament i a favor de la vida? A favor de la vida que a vosaltres us interessa, ¿oi? Molt còmode. Deu ser superxulo estar en possessió de la veritat absoluta. Erigir-se com el déu de la moral i creure de veritat que «el bé» és el que dius tu. Gestar el teu fill al teu ventre hetero, bé. Gestar el teu fill en un altre ventre, malament. Si ets gai, molt malament.

S'HA DE LLUITAR PER LES QUE NO PODEN TENIR FILLS

Però no us cregueu que només la gent de dretes ultraconservadora hi està en contra. Les crítiques també venen de l’esquerra. MiVientreNoSeAlquila és el nou 'hashtag' i el lema d’algunes dones d’esquerres que es consideren feministes. Dic que es consideren, perquè jo no ho tinc gaire clar. Lluiten a favor dels drets de les dones que lloguen el seu ventre. Les anomenen «mares de lloguer» d’una manera despectiva, com si guanyar diners a canvi d’alguna cosa fos dolent. I després demonitzen les dones que no poden tenir fills. ¿Per elles no cal lluitar? Sembla que no. És un tipus de feminisme que a mi em costa molt d’entendre. El que no està a favor de la dona lliure. Si no vols llogar el teu ventre, no ho facis, però deixa que jo sigui lliure per fer el que em doni la gana amb el meu. ¿Et sembla? 

Paradoxalment, estan a favor de l’adopció. Com si els nens adoptats vinguessin de Disneyland i no costessin un dineral. Deixant a part que moltes persones que recorren a la gestació subrogada ho fan precisament perquè no poden adoptar. No us parlo només de parelles gais, que tenen vetada l’adopció pràcticament a tot el món, us parlo de parelles a les quals se’ls nega el certificat d’idoneïtat per milers de raons. L’adopció també té molts punts foscos, però no la posen en dubte.

REGULAR I POSAR ELS CONTROLS ADEQUATS

Hi ha un negoci darrere, diuen les crítiques. Doncs a vegades. Hi ha negoci sempre que hi ha demanda i gent disposada a pagar pel que un vol o necessita. No entenc on hi ha el problema. Parlen d’esclavitud i de dones a qui s’obliga a passar per això. Com en tot negoci, hi deu haver gent que se n’aprofita i persones que no fan bé les coses. No per això ho hem de criminalitzar. El que s’ha de fer és regular-lo i posar els controls adequats perquè es faci bé, respectant els drets de tothom.

EL CAS DE LA MODEL TAMARA GORRO

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Hi ha milers de raons per recórrer a una mare de lloguer, i no totes les raons ens han de semblar èticament o moralment adequades a la nostra forma de veure i entendre la vida. Vam veure fa uns dies al 'Sálvame deluxe' la model Tamara Gorro amb llàgrimes als ulls justificant-se i dient que havia recorregut a la gestació subrogada no per mantenir la seva silueta, com li deien els seus 'haters' a Twitter. I jo em pregunto: ¿en el cas que una dona recorri a aquesta tècnica només perquè no es vol espatllar el cos o necessiti els nou mesos d’embaràs per treballar o viatjar, no està en el seu dret de fer-ho? ¿Per què coi hem de donar explicacions a les persones que no estan d’acord amb el que tu fas? Els que han de debatre, discutir, valorar, analitzar i posicionar-se moralment són les persones que recorren a les gestacions subrogades i les dones que decideixen acceptar el tracte o vendre els seus òvuls. Estem parlant de dues o tres persones, no més. Els que ens hauríem de queixar i manifestar-nos som els que estem a favor de la llibertat de les dones –¡de totes!–, i lluitar perquè es regularitzi d’una vegada aquest tema al nostre país i no hàgim d’anar als Estats Units, el Canadà o l’Índia a tenir els nostres fills. 

El curiós d’aquest debat és que hi estan d’acord dones d’esquerres feministes i ultracatòliques de dretes. Això no els dona la raó, només ens confirma una vegada més que els extrems sempre s’acaben tocant. 'Nosaltres parim, nosaltres decidim'. ¿Se’n recorden? Doncs sembla que ja no.