Anar al contingut
Resistir és vèncer

ALBERT BERTRAN

Resistir és vèncer

Roger Palà

La frase resistir és vèncer se l’han aplicat històricament moviments de lluita i resistència de tot el món. Resistir és vèncer és, també, la màxima que s’haurà d’aplicar els pròxims temps l’independentisme, davant el que serà una dura ofensiva judicial de l’Estat que es podria allargar durant anys. La pressió judicial no és cap anècdota. Pot tenir èxit. L’Estat espanyol ho sap. Per aquest motiu, el Govern de Rajoy, sentint-se fort, ha decidit prémer l’accelerador i posar tota la carn a la graella. Primer, Mas. Ara, Forcadell. Demà, ... ¿Qui sap?

En el món sobiranista hi ha qui creu, amb un punt d’innocència, que l’increment de la pressió judicial pot resultar positiu per als interessos de l’independentisme. Que una espiral d’acció-reacció facilitarà escenaris de ruptura i que no cal preocupar-se perquè, al capdavall, la nova república catalana es materialitzarà ben aviat. És cert que la mobilització sobiranista els últims anys ha sigut excepcional, i, a aquestes altures, no s’ha de menysprear cap escenari. Però l’estratègia incorpora riscos. S’han de mesurar les pròpies forces i les de l’adversari.

A l’hora d’analitzar possibles escenaris, s’hauria de tenir molt present l’exemple basc, on les inhabilitacions i il·legalitzacions han estat a l’ordre del dia. Una cosa sembla desprendre’s d’aquest exemple: una inhabilitació o una il·legalització pot servir per galvanitzar els afins en un cert moment, però sostenir la mobilització en el temps resulta complex. El president del Parlament d’Euskadi, Juan María Atutxa, va ser inhabilitat pel Tribunal Suprem per no haver dissolt el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. ¿Qui se’n recorda avui d’Atutxa?

¿LLEI DE PARTITS A CATALUNYA?

La nefasta llei de partits va ser clau a l’hora de desbancar el bloc sobiranista del Govern basc i de fer caure el sector independentista del PNB. Si l’esquerra abertzale ha pogut superar l’espiral d’il·legalitzacions ha sigut per una extraordinària capacitat de resistència. El preu que ha pagat, però, ha sigut alt, començant pel fet que Arnaldo Otegi, el seu principal actiu, està fora de circulació fins al 2021.

Per tot plegat, si l’independentisme vol tirar endavant programes de ruptura democràtica, s’ha de mentalitzar que molt probablement haurà d’assumir un període d’embats judicials que serà llarg i costós. Podria donar-se a Catalunya la il·legalització d’alguna formació política? La CUP seria la baula més feble en aquest sentit. L’Estat espanyol i el seu aparell judicial i policial no són cap broma ni es poden caricaturitzar. L’esquerra independentista ho sap perfectament. ¿Ho té clar el nou sobiranisme?

Pot ser que tots els processos que hi ha en marxa quedin en no res perquè la república catalana es materialitza ben aviat. Però... ¿I si no passa a curt termini? ¿I si el que ha de venir, d’ara endavent, és un llarg procés repressiu? Encara que el referèndum es faci i guanyi el sí, hi haurà el repte d’aplicar el resultat. I, mentre això passi, hi haurà conflicte de legalitats. El vell eslògan resistir és vèncer serà el lema indepe dels nous temps que ja arriben.