Un conflicte que ve de lluny

¡Com deu estar el conflicte que aquest cap de setmana Rússia no participarà en Eurovisió a Ucraïna per veto d’aquesta! La Gran Rus té el seu origen històric i cultural a Kíev. Les vinculacions entre tots dos són evidents i llargues però sempre alguna cosa els separava. La pagesia ucraïnesa va ser dels sectors de població a l’URSS més reticents al col·lectivisme. La resposta de Stalin, ara fa 85 anys, va ser provocar una epidèmia de fam forçosa d’aquells, amb més de set milions de morts (el denominat Holodomor).

    Durant tot el temps soviètic això es va tapar i el record d’aquell genocidi com a memòria històrica és bastant recent. A Putin no li agrada res d’allò que pugui recordar les barbàries d’aquella època, ni tan sols les del georgià Stalin. En tot cas, cal recordar que en el gran sacrifici de la lluita i victòria enfront del nazisme, Ucraïna, juntament amb Bielorússia, va ser de les més sacrificades. El 40% dels morts en aquell temps van ser ucraïnesos.

    El 1986, l’esclat de Txernóbil i la reacció opaca de Moscou respecte a la població els va allunyar més. L’anterior Nobel Svetlana Aleksiévitx narra molt bé aquestes «veus». Un lustre després, la independència d’Ucraïna va ser determinant per a la desintegració de l’URSS. Els russos no ho van perdonar mai. Menys encara, la revolució taronja (encara que es va quedar aviat sense vitamines) del 2004 que els allunyava de Moscou i els acostava a Europa… i a l’OTAN, un error occidental i un terror rus. El 2011, amb l’excusa d’una sublevació popular o cop d’Estat (en tot cas, un assumpte intern) enfront del prorús Ianukóvitx, que va invitar els russos a defensar-lo, aquests van procedir a donar una urpada (l’os és el símbol rus) i es van cruspir Crimea. Immediatament, recolzats també per tropes russes, van desestabilitzar l’est, amb atacs en zones de Donetsk i Lugansk. Allà el sentiment prorús d’una part de la població és una altra excusa perquè Rússia intervingui en un país sobirà.

Notícies relacionades

Rússia renuncia a Eurovisó

Testosterona antiprocés

    Ucraïna i el Kazakhstan eren dos estats exsoviètics amb armament nuclear. Després de la independència, Ucraïna va renunciar al Memoràndum de Budapest el 1994 que, en compensació, atribuïa als EUA i la Xina però molt especialment a Rússia, el paper de garant de la integritat territorial ucraïnesa. ¡La guineu guardant el galliner! L’actual guerra, també propagandística i hàbilment utilitzada pel Kremlin, és un element de desestabilització que a Rússia li interessa mantenir viu. La invocació de la forma d’autodeterminació unilateral de Kosovo és un argument reiterat per intervenir a Ossètia (Geòrgia) o al Donbass (Ucraïna).

    A Europa, llevat de sancions inútils, ningú exigeix a Rússia el cessament d’hostilitats. Les autoritats més servils respecte a Putin són, amb diferència, les espanyoles. Només Merkel té valor per dir veritats i parlar de drets humans. El risc, desitjat per Putin, és un conflicte congelat en el context d’una neoguerra freda.