L'hora decisiva

Van ser més de dues hores de debat. Més de 15 milions de persones davant el televisor per veure per primera vegada Marine Le Pen davant Emmanuel Macron a soles. (Fa cinc anys, el 2012, el cara a cara de François Hollande i Nicolas Sarkozy va ser seguit per dos milions de persones més, i en les eleccions anteriors, el 2007, el debat entre Sarkozy i Ségolène Royal, per cinc milions més. ¿Cansament de la política? ¿Candidats menys atractius? ¿O que aquesta vegada hi havia partit de Champions a la mateixa hora?)

    

Ahir a la tarda vam conèixer les últimes enquestes publicades en territori francès. Una altra cosa és el que aparegui en països com Bèlgica, on no hi ha limitacions legals. En els últims dies alguns sondejos apunten que Macron creix precisament per l’agressivitat de Le Pen en aquell debat tan tosc i amb moltes puntades als turmells. És el territori en què millor es mou Le Pen, i sol guanyar la batalla quan porta el seu oponent fins a aquesta frontera.

    

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Potser per això en les eleccions presidencials del 2002 Jacques Chirac va dir que era millor no debatre amb el Front Nacional quan es va enfrontar en segona volta al pare de l’avui candidata, Jean-Marie Le Pen. Aquesta vegada no han pogut negar-li aquesta oportunitat, perquè el creixement del seu partit ha sigut molt gran en els últims anys. Agradi o no, té un gran recolzament social per motius diferents. El té malgrat el que fa i diu. Ara mateix, Le Pen s’ha superat a si mateixa una altra vegada dient-li «merda» a Fillon. Insults i mentides com a marca pròpia. Els perio­distes que es dediquen a fer proves de verificació van poder trobar la nit del debat 19 mentides ('Le Monde').

Barreja de mentides i insults

Aquesta diabòlica barreja de ­mentides i insults de la candidata d’ultradreta potser acabarà pro­vocant una mobilització més gran del seu electorat. Potser agrada ­veure-la així sempre. O potser, com diuen les enquestes, Macron ja està guanyant per 20 punts i molts decidiran que amb el partit resolt no val la pena anar a votar diumenge. Si demà Le Pen perd, alguns pensaran que és un fracàs. Però haurà aconseguit milions de vots que fins ara no tenia (hi ha qui creu que pot duplicar el resultat de la primera volta). Milions de vots que ­segurament la poden situar, a més a més, com la líder de l’oposició en les eleccions legislatives que se celebraran d’aquí un mes. I si no guanya, veurem, com com va passar amb Donald Trump, si en les hores prèvies a diumenge la seva campanya comença a parlar de tupinada i de no admetre el resultat si no l’afavoreix. Això ja ho hem viscut. Veurem si França i els francesos són una excepció, com tots desitgem.