Cara

Quina cara ens ha quedat als esforçats membres de la comissió d’experts que busquem una reforma del finançament autonòmic objectivable i encaixadora de les diferents regions i nacionalitats que componen l’Estat espanyol. Quina cara escriure com alguns mitjans han escrit lloant la referència a «l’actitud pragmàtica que escenifica el millor de la democràcia» espanyola. Quina cara de pòquer fan els de Ciutadans, suposats regeneradors de la vida política, contraris al concert, i ara aliats passius a l’acord. Que cara que ens ha estat a tots els espanyols la factura de l’aprovació del pressupost amb la cessió al xantatge del govern basc perquè l’espanyol pugui continuar la legislatura. Quina barra dir que això era coartar la democràcia, pel pacte amb nocturnitat i traïdoria quan això ho feien altres per avui ser prova de «la grandesa política de la negociació i del pacte».  Silents els Ibarras extremenys i dormint a la barra els socialistes bascos, cridaires altrament si els acords i tripijocs es feien amb catalans. Predicar el que no es practica, voler per als altres el que no es vol per a un mateix, criticar quan no es mana i aprofitar-se’n quan s’està al poder. Això és a ulls de molts ciutadans el que fan amb el concert econòmic els partits nacionalistes espanyols, de dretes i d’esquerres, amb el privilegis forals.

El mirall basc per a catalans i illencs és avui un finançament per càpita d’un 75% superior al que tenim. Suposa disposar de tota la capacitat fiscal pròpia (de la qual nosaltres no fruïm) sense participar efectivament en l’anivellament dels altres (que nosaltres fem en escreix), i comptar ells des d’ahir amb una quota negativa (reben en lloc de contribuir!). Implica que els governs renuncien a recursos al Tribunal Constitucional (la llei està clar que no és dura llei) a canvi de pau política. Estableix compromisos a perdurar al llarg termini d’un temps que no serà probablement sempre seu. Es negligeix més d’una sentència del Constitucional incomplida sobre la quota i ningú no s’immuta. Tot això i més són avui els furs bascos interpretats des dels governs d’Aznar. Aliens els bascos al ball de bastons del Consell de Política Fiscal i Financera, passius davant lleis de cohesió i qualitat del sistema sanitari, i d’altres esquemes de coordinació i integració «nacional» respecte de les quals ells miren cap a una altra banda, girant la cara i fent caixa.  Bravo.