Totes les cerveses d'un Erasmus

Ja siguis un noble francès del segle XVIII o un universitari del XXI, una forma de saber que no vivim en "el millor dels mons possibles" és viatjar per Europa. 'Julia Ist', el debut d'Elena Martín projectat al festival D'A, planteja una catalana que arriba a Berlín amb una beca Erasmus. Que el seu caràcter no està definit i, per tant, el seu destí no està forjat, queda clar al principi: dubta durant uns minuts davant la nevera d'una botiga de queviures. Desenes d'ampolles de cervesa s'ofereixen amb brillantors ambre i etiquetes incomprensibles. Si ella no es decideix no és tant per no saber quina vol sinó perquè no pot desxifrar què ofereix cada una. L'adolescència és no saber de birres belgues i sentir-te insignificant davant tanta oferta per, finalment, triar la negra sense alcohol que té pitjor gust.

'Julia Ist', possible seqüela delicadíssima d'una altra pel·lícula màgica, 'Les amigues de l'Àgata', va d'això. També de parlar malament l'idioma del país d'acollida (sigui Alemanya o el món adult), perquè la manca d'habilitat per expressar el que sents condueix a somriure quan no entens i a plorar amb menys prejudicis i més intensitat. Quan li van preguntar al productor musical Phil Spector per què en les seves cançons superposava centenars de violins i tambors, va contestar: "¿Que potser no has sigut mai adolescent? ¿No et senties així?".

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Europa acabava d'adoptar l'euro com a moneda única quan jo vaig viure el meu Erasmus. Per disposar-ne d'alguna, treballava en una botiga d'una multinacional de roba situada en un centre comercial de l'extraradi lisboeta. Els dies senars havia de vestir camisa de quadros color salmó; els parells, de quadros blaus. Sovint arribava amb ressaca i sempre amb la camisa errònia. Un dia me'n vaig adonar a temps i en vaig comprar una fidel al codi de color a la cadena de roba rival, més barata. La bronca va ser una barreja entre Oliveira i Tarantino.

L'Erasmus, com Europa, té mala fama. Els que l'ohan viscut saben que amb prou feines van estudiar, però potser van aprendre que parlar fatal un idioma és la manera d'entendre què necessites dir de veritat i que voldran imposar-te el color de la teva camisa. També a triar quina cervesa t'agrada. Encara que, quan tornis, aquesta cervesa no es comercialitzi aquí. O tingui un gust una mica amarg.