Una bassa d'Estat

Diu el pensament dominant que l'antiga Convergència va abraçar l'independentisme per amagar la corrupció. De manera que la millor manera de protegir la unitat d'Espanya sense passar per les urnes és aprofundir en la corrupció prehistòrica, històrica i present amb accent català. Aquest esquema tan simplista es basa en una premissa com a mínim discutible: el descobriment de la farsa pujolista acabarà per desanimar els independentistes conversos fins que redimeixin les seves penes votant a les imminents eleccions autonòmiques a favor de Ciutadans o fins i tot d'un renovat PSC sota l'ègida de Susana Díaz. En cas d'emergència també podria sortir a escena aquell partit en estat de permanent fundació de Fernández Teixidó, investigat en el seu moment per connexions amb la màfia russa. O fins i tot UDC, l'únic partit condemnat fins ara per beneficiar-se dels corruptes. Hi ha una part de l'immobilisme a Espanya que té un somni encara més humit que el de l'independentisme: que Catalunya segueixi per sempre governada per formacions carregades de corrupció amb les quals resulti fàcil negociar el peix al cove amb un doble fons amb destí a l'Andorra de Pujol Ferrusola.

És curiós que la regeneració catalana la lideri un partit que té com a medi vital una, ara ja immensa, bassa de corrupció en què les famílies no s'organitzen per corrents ideològics sinó per trames corruptes: 'Gürtel', 'Púnica', 'Palma Arena', 'Taula', 'Isabel II', etc. Un partit al qual se li amunteguen els exministres corruptes, els extresorers corruptes, els expresidents de comunitats autònomes corruptes, els secretaris regionals corruptes, etc. Josep Borrell té un repte en perspectiva i és delectar-nos ara amb 'Els contes i els comptes de l'antiindependentisme'. No és estrany que davant aquest panorama, Xavier García-Albiol pugi el to a cada declaració i vegi el fantasma del nazisme en qualsevol racó de la Catalunya independentista. Si el volgués veure a la Catalunya real ho tindria fàcil seguint els treballs de Jordi Borràs. Deu ser perquè quan mira cap a un altre costat es troba amb la Camorra. ¿No deu ser que el PP s'abraça a l'antiindependentisme per amagar la corrupció? Segur que no, perquè el PP és un partit d'Estat, sense adjectius perquè sobreviu a qualsevol de les seves formes.