¿Moció de censura sense candidat?

Irene Montero, la nova portaveu de Podem, bastant més incondicional del líder que Íñigo Errejon, va dir divendres, un dia després que Pablo Iglesias anunciés la moció de censura contra Rajoy: «No toca parlar ara del candidat, el que és urgent és fer fora el PP». És l’absurd elevat al màxim exponent perquè a Espanya no hi ha moció de censura a seques. La Constitució ofereix la moció de censura constructiva: 35 diputats poden proposar un candidat a president que, en un termini mínim de cinc dies, ha de presentar un programa alternatiu i obtenir la confiança de la majoria absoluta de la cambra. De 176 diputats.

Estem doncs davant un despropòsit perquè si el que és urgent és fer fora Rajoy, el primer pas és tenir el candidat. Sense candidat no hi ha censura possible i la urgència queda en no res perquè no es pot arribar al segon pis sense passar pel primer. 

Si Pablo Iglesias volia una moció de censura urgent el que havia de fer és postular-se com a candidat. És clar, no ho fa perquè sap que no pot tenir el suport de 176 diputats. Sí que la podria negociar amb altres grups. La crisi originada pel saqueig del Canal de Isabel II per Ignacio González, expresident de la Comunitat de Madrid, i les interferències de l’Executiu en la Fiscalia Anticorrupció té especial gravetat. Però negociar exigeix supeditar la urgència a contactes discrets, no anunciar-la a bombo i platerets 10 minuts després d’avisar el segon i quart grup parlamentaris (PSOE i Ciutadans). 

DISTREURE L'ATENCIÓ

Entre altres coses perquè sense pacte de candidat i programa –difícil perquè no n’hi va haver fa pocs mesos– l’única cosa que s’aconseguiria seria desplaçar i distreure l’atenció dels errors del Govern al fracàs de la censura. Sorprèn doncs que Iglesias –com si fos Napoleó envoltat del seu estat major– decreti una moció de censura sense candidat. Un impossible físic i metafísic. Recorda el que va passar el gener de l’any passat quan es va autoerigir vicepresident d’un possible Govern de Pedro Sánchez, amb poder sobre els serveis d’intel·ligència, per al cap de poques setmanes... unir els seus diputats als del PP contra la investidura del candidat del partit de la calç viva.

¿No ha après res en aquests 15 mesos? ¿Segueix creient que la política és un xou televisiu en el qual es premia més el cop d’efecte a l’estil Dragon Kahn que fer-se mereixedor de la confiança de la majoria? La iniciativa d’Iglesias no tan sols perverteix el que és la moció constructiva sinó que és extemporània –gairebé ridícula– per dues circumstàncies més. Una, que el primer partit de l’oposició –que hi hauria de dir bastant– està en mans d’una gestora i en procés de primàries. No és el moment perquè designi un candidat a president o perquè decideixi renunciar-hi. Segona, perquè és gairebé segur que el PP tindrà la setmana que ve el suport de 175 diputats en el debat de pressupostos. I si el PP rep el suport de 175 diputats, no hi votaran en contra, poc després, 176. Al parvulari ensenyen a sumar i restar. 

EL PSOE, A L'HOSPITAL

Només hi ha hagut dues mocions de censura. Una la del 1980 del PSOE contra Adolfo Suárez, líder d’una UCD en descomposició. Va servir perquè Felipe González es perfilés com a president i va ajudar a la gran majoria absoluta del 1982 (202 diputats). L’altra va ser la d’Antonio Hernandez Mancha, molt tendre líder d’una AP ranquejant, contra un González que acabava de treure la seva segona majoria absoluta després del salt mortal del referèndum de l’OTAN. Va ser el suïcidi d’Hernandez Mancha. Ara Rajoy purga els greus errors del PP, però el seu lideratge intern és més sòlid que el de Suárez el 80. I no hi ha ningú que pugui liderar les diferents oposicions. El PSOE és a l’hospital –veurem com en surt–,

Rivera donarà suport als pressupostos, i Pablo Iglesias és –en totes les enquestes– encara més impopular que Rajoy.

Notícies relacionades

Podem intenta acorralar el PSOE amb una moció fallida contra Rajoy

Pablo Iglesias, disposat a estudiar candidats del PSOE i Ciutadans si recolzen la moció de censura

¿Obriria horitzons la censura? Sí que ocuparia portades de diaris i potser complicaria les primàries del PSOE… però poca cosa més. Hi hauria d’haver un tsunami perquè 175 vots als pressupostos en parissin 176 a favor d’un Govern alternatiu improvisat. Tret dels bons de Compromís, és difícil que Podem trobi un altre aliat. Si al final Iglesias no presenta la moció haurà demostrat –una vegada més– que ven la pell de l’os abans de caçar-lo. I si segueix endavant i es topa sol amb els vots de les seves confluències, una abstenció forta i un Rajoy reconfirmat només haurà aconseguit que el PP tingui dues victòries consecutives: pressupostos i moció de censura. 

Pablo, ja ho deia Pujol, «avui no toca».