El bucle infinit del procés

El projecte independentista llangueix entre divisions i fanfarronades, estalviant a Rajoy l'esforç de fer una oferta a tots els catalans

1
Es llegeix en minuts
jgblanco38228970 gra074  granollers  barcelona   29 04 2017   el presidente d170429124247

jgblanco38228970 gra074 granollers barcelona 29 04 2017 el presidente d170429124247 / Marta Perez

El full de ruta sobiranista tenia el 2013 pla a i pla b: demanar permís al Congrés per celebrar la consulta independentista, tot i saber que aquest no seria concedit, per després convocar-lo de totes maneres. Davant el veto estatal, Artur Mas va haver d’improvisar un pla c: el «procés participatiu» del 2014.

    Com que l’«històric» 9-N no havia alterat gens el curs de la història, el magma independentista va traçar el 2015 un altre full de ruta. Pla a: eleccions plebiscitàries, victòria del sí i constituents al cap de 18 mesos. Pla b: si l’Estat s’hi oposava, «proclamació de la independència». El triomf del 27-S en escons però no en vots va imposar, passat un any, un altre pla c: l’«o referèndum o referèndum» de Carles Puigdemont, «pantalla passada» que ni tan sols figurava en el programa electoral de Junts pel Sí.

    El full de ruta 3.0 es bifurca, una altra vegada, en un pla a (l’inversemblant referèndum pactat) i un altre b (unilateral, burlant un Estat en guàrdia). Després de proclamar que aquesta vegada sí que sí, que aquest referèndum vinculant no hi haurà qui el pari, els actors del front independentista comencen a refredar expectatives, traçant cadascú el seu propi pla c per quan l’Estat, en efecte, bloquegi la votació. Des del «candidat autonomista» de David Bonvehí (PDECat) per a unes eleccions autonòmiques fins a la declaració unilateral d’independència (DUI) esgrimida per Oriol Junqueras (ERC) com a «clàusula de desbloqueig», rebutjada per Puigdemont i ara avalada per l’ANC... davant el mateix president.

Notícies relacionades

    Tot i així, Puigdemont anuncia que enviarà una altra «proposta en ferm» de referèndum pactat, però Mariano Rajoy li suggereix que s’estalviï els segells. I, mentre la CUP qüestiona que el Govern català prepari de debò el referèndum, JxSí rebutja demanar l’aval de la Comissió de Venècia, com proposa Catalunya Sí Que Es Pot a canvi de recolzar la convocatòria unilateral.

Divisions i fanfarronades

El bucle infinit del procés llangueix entre divisions, ocurrències i fanfarronades, cosa que li estalvia a Rajoy l’esforç d’afrontar el conflicte i formular una oferta atractiva per al conjunt dels catalans. Trist desenllaç.