Creure

Potser no hem fet prou esment d’un fragment de les polèmiques paraules de Lluís Llach.  El plantejament és aquest: hi haurà una llei de transitorietat jurídica que farà possible un referèndum; hi ha la possibilitat que aquest referèndum es guanyi i que Catalunya sigui independent. Si passa això, que es calcin. Que es calcin tots aquells que no hagin acatat la llei de transitorietat jurídica. «Si arribem a la independència», ha dit el diputat, «hi haurà una legislació catalana que els demanarà responsabilitats». Llach ha fet servir una paraula que, en català, vol dir obeir. «Qui no cregui serà sancionat». Creure. Si no creus els pares, tindràs un càstig. Que no vol dir estar o no d’acord amb el que creuen els pares, sinó acatar el que els pares diuen que has de creure. 

    El cantant planteja un escenari que no és gens descartable. De fet, és molt probable. Arribarà un moment –si es compleixen les previsions– en què xocaran dues legitimitats. En aquest instant, hi haurà violència. Espero que no sigui una violència física (¡Déu nos en guard!) però sí que, com a mínim, serà ideològica. L’error de Llach és pensar que en un futur Estat es penalitzarà qui no hagi cregut en aquest Estat. ¿I si passa a l’inrevés? ¿I si la independència perd el referèndum? ¿Tots aquells funcionaris que hagin apostat per la transitorietat i el nou ordre de coses –i hagin perdut– seran també represaliats? ¿És això el que Llach proposa?