Noves feines
La 'gig economy' és l'economia dels petits encàrrecs o 'dels bolos'
El treball a temps complet, encara que en declivi, és el pilar sobre el qual s'articula el mercat laboral. Sobre aquest treball s'elaboren projectes com la Reforma Horària, o s'adquireixen drets, com la prestació per desocupació. Però, entre les seves costures, està creixent, a vegades parasitàriament, la gig economy', l'economia dels petits encàrrecs o “dels bolos”, en què una persona és contractada per una empresa mediadora per a una activitat de curta durada a la qual aporta els seus coneixements i/o propietats; assumeix les despeses de l'activitat (Seguretat Social etc.), i cobra una tarifa estipulada amb el pagament previ d'un percentatge a l'empresa mediadora”. El treballador decideix (en teoria) quan activar-se per fer un servei. L'actor clau és l'empresa intermediària, l'actiu intangible de la qual és la seva capacitat d'intermediació.
Les modalitats de l'“economia de bolos” són diverses, per exemple: transportar persones utilitzant vehicle propi (Uber, BlaBlacar); llogar-lo (Social Car); llogar o compartir vivendes (Airbnb); transportar aliments (Deliveroo); fer feines de curta durada via plataformes on line UpWork, PeoplePerHour) o vendre on line (Ebay).
Notícies relacionades¿Qui treballa en aquesta economia? Si ens basem en l'informe de la CIPD (2017) To gig or not to gig? i, amb totes les cauteles, semblaria que al voltant del 4%-5% de la població activa hi està involucrada d'alguna manera. D'aquests, un 67% tenen una feina regular que “complementen” amb la seva activitat en la ¡gig economy!. En aquesta, molts treballadors hi són per períodes curts de temps, i busquen aconseguir objectius econòmics a curt termini (pagar-se un viatge, cobrir un deute, etcètera). Encara que els salaris de la gig economy són baixos, dels que diuen treballar-hi a temps complet, un 30% estan molt satisfets amb la remuneració que reben, i es tracta, en general, de persones molt qualificades que “encaixen” en les demandes d'alt nivell via plataformes on line (de moment mínimes, però en ascens). El nivell de satisfacció de la feina és correcte, però només entre els que la compatibilitzen amb feines regulars” o busquen ingressos a curt termini. No és, per tant, tret de minories, una alternativa real a la feina “clàssica”. Totes les edats hi són presents, encara que els joves són majoria en el transport de “coses” (a Deliveroo molts pedalegen), mentre que l'edat mitjana i alta són predominants en llocs de treball via plataformes on line.
L'economia gig, encara que avui dia sigui marginal, té una altíssima capacitat per créixer. També té molts elements positius, com facilitar la incorporació al món del treball de col·lectius amb possibilitat de dedicació laboral limitada, però, al mateix temps, està capgirant d'arrel el mercat laboral i els seus principis subjacents des de la revolució industrial. Com aprofitar els seus avantatges sense que el preu sigui l'increment de la precarietat i la incertesa laboral és el gran repte.
