La Clau
I va arribar la UCO
No sembla una xoriçada a la valenciana amb personatges propis del món de la picaresca, sinó un muntatge mafiós d'alta volada i molts milions
L’exvicepresident era traslladat de matinada als calabossos de la Comandància de la Guàrdia Civil. /
Mariano Rajoy vivia un moment dolç després dels sobresalts de l’any passat. L’economia deixava dades encoratjadores; la negociació per a l’aprovació dels Pressupostos caminava per un camí raonable; el PSOE seguia immers en unes primàries amb cara de pomes agres, mentre Ciutadans i Podem perdien empenta, segons les enquestes; el congrés del partit, sense l’ombra d’Aznar, havia sortit bé. A la Moncloa ja veien venir una legislatura més llarga del previst. I llavors va arribar la UCO.
La investigació ordenada pel jutge Velasco a la unitat de la Guàrdia Civil i que ha conduït a la presó l’expresident de la comunitat de Madrid Ignacio González ha sigut una bomba de conseqüències imprevisibles. Perquè encara que l’electorat dels populars ha demostrat ser poc sensible als escàndols de corrupció a l’hora d’emetre el vot, aquí es produeix un efecte d’acumulació que genera una verdadera alarma social.
Notícies relacionadesMadrid, a més, no és València. A la capital del regne hi ha una pressió mediàtica molt forta i la concentració de poder polític i econòmic és tan alta que un cas com el del saqueig de l’empresa pública Canal d’Isabel II esquitxa moltes empreses i institucions. No sembla aquesta una xoriçada a la valenciana amb personatges propis del món de la picaresca, sinó un muntatge mafiós d’alta volada i molts milions d’euros. És impossible que Rajoy pugui mirar cap un altre costat, com va fer amb altres desordres. I el cas fica més pressió a partits que, com el d’Albert Rivera, presten els seus vots parlamentaris al Govern del PP.
EL PAPER DE CIFUENTES
Rajoy també té un condicionant afegit que li complicarà l’existència. La nova generació que ja mana al PP sembla menys tolerant als tripijocs bruts, al finançament irregular i al trànsit de sobres i comissions. És el cas de Cristina Cifuentes, que, a diferència de la inefable i encara regidora de Madrid Esperanza Aguirre, no està disposada a envoltar-se de personatges tèrbols com González, Granados o Correa. Venen mesos d’emocions fortes.
PP - Partit Popular Corrupció Esperanza Aguirre Mariano Rajoy Corrupció al PP Caso Lezo Ignacio González
