Dues mirades

KRLS i el blat

Com tothom sap, les metàfores les carrega el diable, i més encara si són d'índole agrícola

1
Es llegeix en minuts

Com sap tothom, les metàfores les carrega el diable, i més encara si són d’índole agrícola. La natura genera una gran quantitat de pretextos per extrapolar les virtuts del terròs i l’abundància de la collita, el desencís de la fulla morta o els pàmpols humils de la vinya, a la vida en general, sobretot la que no és rural. En trobaríem a milers, per carregar un carro ple de garbes d’espigues de blat.

Parlant de blat, el president Puigdemont en va veure el dia de la República, també Divendres Sant, en un camp de Canapost, un poblet de l’Empordà.  «Hi he vist com creix el blat», deia al seu compte de Twitter @KRLS. «El seu verd d’avui no ens confon: estarà a punt quan arribi el temps de sega». També hi ha una foto, de la seva collita, mai millor dit. Es veu una extensió certament verda amb un pujol al fons. 

Notícies relacionades

Després d’una setmana de Passió, de confrontacions, gravacions, punyalades i enfrontaments, no hi ha res com la pau del 'Beatus Ille', aquell vers memorable d’Horaci que diu «Venturós qui, lluny del món, llaura els camps del pare amb els seus bous». 

El problema és que KRLS, el president, no té camps ni bous i confon el blat amb l’ordi, com ha aclarit un pagès del Lluçanès, Abel Peraire. «És ordi, però bé, tu preocupa’t del referèndum, que els pagesos ja ens cuidarem d’alimentar el nou país». A mi, el que em preocupa és que sigui l’únic que diu que veu créixer el blat (o l’ordi). Per al cas, tant li fa.