13 d’ag 2020

Anar al contingut

INTANGIBLES

'Crowdfunding': confiant en el col·lectiu

ALEX BRANDON

'Crowdfunding': confiant en el col·lectiu

Ester Oliveras

ObamaEl Cosmonauta i Star Citizen són exemples de polítics, pel·lícules i videjocs que han tirat endavant gràcies a aportacions generades pel 'crowdfunding'. En els darrers anys, iniciatives culturals, empresarials i polítiques han pogut triar entre finançar-se amb uns pocs inversors professionals o amb moltes aportacions de petita quantitat. En una època de crèdit bancari molt restringit, l'opció del 'crowdfunding' va aparèixer com un oasi enmig del desert. 

L’origen del 'crowdfunding' es troba en les microdonacions per a causes solidàries. Tot i que també recorda la banca de la Itàlia renaixentista, quan les places de les ciutats s’omplien de taules amb prestamistes i prestataris disposats a arribar a acords beneficiosos per a ambdues parts. Aquella banca limitada a l’espai físic, ara és virtual i global, gràcies a l’evolució del sistemes de telecomunicació.

La clau del 'crowdfunding' recau en el repartiment del risc empresarial. A mesura que creix l’import a invertir per una única persona o institució, més estricte cal ser en l’avaluació del risc que suposa el projecte.  En canvi, una persona decidint si inverteix deu o cinquanta euros per ajudar una cantant a treure el seu proper àlbum, no requereix gaire reflexió. A més, aquestes aportacions solen estar recompensades amb el mateix producte que s’està finançant, cosa que converteix els petits inversors en consumidors anticipats i s’envia així un senyal al mercat sobre el potencial èxit del producte.  

A vegades, però, l’aparent oasi del 'crowdfunding' és pot convertir en només un miratge. Les persones emprenedores solen pecar d’excés d’optimisme, s’enlluernen pel baix cost de publicar el projecte i l’aparent difusió que suposa el sol fet d’estar a la xarxa. Les dades demostren que, en molts casos, caldrà revisar a la baixa les previsions en termes de rendibilitat i de temps d’execució. A més, la capacitat de generació de finançament, sobretot en els primers estadis, encara depèn en certa mesura de les xarxes personals. Per tant, donar a conèixer el projecte de manera tradicional en l’entorn geogràfic proper no serà una tasca que es pugui eliminar.

El 'crowdfunding' no està limitat al mecenatge de petits projectes compensats amb retribucions en espècie. Les empreses mitjanes i grans també confien en el finançament col·lectiu, mitjançant la venda d’accions o l’increment de deute a canvi d’una retribució dinerària. La Llei de finançament empresarial aprovada l’any 2015 regula el funcionament i les garanties que han d’oferir aquesta tipologia específica de plataformes que, a més, estan subjectes a l’aprovació i supervisió de la CNMV. El 'crowdfuding' amb retribucions dineràries associades gaudeix d‘un volum molt superior d’inversió en comparació als altres tipus, tot i que no se’n fa tanta difusió als mitjans.

La varietat i amplitud del 'crowdfunding' és marejant. Des de projectes d’uns centenars d’euros fins a 150 milions de dòlars; de projectes de final de carrera a grans corporacions; del finançament de revistes acadèmiques a crides per la reconstrucció de ciutats afectades per terratrèmols. El finançament col·lectiu està aquí per quedar-se. I per molts anys.