'Final four'

Un bon amic, empresari del sector de les arts gràfiques, Lluís Masdevall, fa temps que té relacions comercials amb França. Fa dies que és a París, fent negocis i parlant amb clients, amb socis i amics. Em fa una anàlisi sobre el terreny de les eleccions de diumenge. Diu que la indecisió dels votants, amb un percentatge altíssim, es pot convertir en «una bomba de rellotgeria», perquè veu els francesos «desconcertats», amb un PSF a la deriva, amb un Fillon tocat, però amb un vot fidel, amb una Le Pen que sembla estancada i amb la irrupció d’un Mélenchon radical.

Notícies relacionades

De Le Pen al vot en blanc

Naturgy: no tots els fons són iguals

Macron, que rep el suport dels joves ben col·locats, dels petits empresaris i dels anomenats bobos (bohemis burgesos), té en contra la dreta clàssica, però, tot i això, en una hipotètica segona volta creu que guanyaria. «Com Fillon», diu el meu amic. El que no té clar és què passaria en un duel entre Le Pen i Mélenchon. «Tot és possible», em confessa, en aquesta final four en què no solament es juga el títol francès sinó el futur d’Europa. 

Fa quinze anys, l’endemà de la segona volta, Chirac –amb una aroma pestilent– es va convertir, amb el 82% dels vots, en l’encarnació de la República. Libération va titular Ouf, amb un sospir d’alleujament. ¿Hi tornaria a haver, avui, un cicló similar en favor de la pròpia essència republicana o és que la filla de Le Pen ja és vista com una possibilitat acceptable, més encara si el rival és comunista?