Sobrehumana
rjulve37956515 barcelona 06 04 2017 pol tica susana d az llega a la sede170406194854 /
Susana Díaz té «una capacitat de treball immensa i sobrehumana». Segons la Secretaria del PSOE a Sevilla, Verónica Pérez, això és una cosa que «ningú dubta a Espanya». Això, i la seva determinació per «deixar-se la pell en tot el que afronta». Aquests són els arguments dels seus partidaris per defensar que Díaz pot ser perfectament secretària general del PSOE i presidenta de la Junta d’Andalusia. Jo m’ho crec perquè en els últims temps de Pedro Sánchez, aquells que van precedir la seva decapitació, podem dir que Díaz ja exercia com la tot del partit de Despeñaperros cap amunt i de Despeñaperros cap avall. Però se li hauria de dir a la seva claca que la desmesura en l’afalac arriba a fer vergonya aliena. No cal tenir qualitats sobrehumanes per compatibilitzar càrrecs durant un període limitat de temps. S’és capaç o incapaç. No es tracta de més.
En aquests casos, és interessant plantejar-se el debat al revés, és a dir, canviant el subjecte per algú que es troba en les mateixes circumstàncies, però que és d’un altre partit. ¿Pensa Pérez que María Dolores de Cospedal és un ésser superior que transcendeix l’humà per ser líder del PP a Castella-la Manxa, ministra de Defensa i secretària general o això només val per als socialistes susanistes? La resposta és ben senzilla. Vejam. Febrer del 2017. El PSOE de Castella-la Manxa critica Cospedal perquè «el seu afany per acumular càrrecs aferrant-se a la butaca de la secretaria general del PP fa que la regió perdi pes en la nova direcció que sortirà del Congrés Nacional». Mateixes dates, mateix partit: «Cospedal està més qüestionada que mai dins de la seva pròpia formació pel seu afany d’acumular càrrecs i això ja no agrada a molts populars». També fa quatre dies que li retreien la seva «ambició sense límits». En anys anteriors, quan els socialistes no entreveien la traumàtica sortida que acabaria tenint Sánchez i el desembarcament de Díaz a Madrid, carregaven igualment contra Cospedal a l’assegurar que «tots els partits necessiten un líder que es dediqui 24 hores a la regió, a jornada completa». I afegien: «No pot venir cada 15 dies a regar les plantes del pati».
Cal dir que també el PP va caure en el doble discurs, quan criticaven l’ambició de Díaz de voler controlar el PSOE des de la Junta d’Andalusia. No n’aprenen. Per atiar l’adversari amb el que sigui i quan sigui, cauen en el ridícul i en el cinisme més absolut. Ara cal creure’s que Díaz és una persona amb capacitats sobrehumanes, mai vistes en altres partits, perquè ho diu una de les seves subordinades, que un dia va ser «la màxima autoritat del PSOE». Se’ls acaben els adjectius per definir la idoneïtat de la lideressa en la seva carrera cap a la direcció del partit, mentre Sánchez segueix viu i ben viu. Segurament, també serà sobrehumana la distància entre l’un i l’altre en la recollida d’avals per a les primàries. No obstant, no deixa de ser significatiu que la immensitat de Díaz no hagi sigut suficient per donar per mort el seu rival.
