Una brúixola sense nort

En primera lectura, sembla que tot queda clar. Trump ha demostrat tenir «el que s’ha de tenir», ha castigat el dolent, el senyor Assad, a més ha enviat un encàrrec a Putin, i un altre a Xi Jinping, i és l’amo de l’univers. Bé, això és el que li deuen dir els seus familiars i admiradors més incondicionals. Però no tot és tan simple, o almenys, sent molt complicat, no tot és el que sembla.

La primera qüestió a tenir en compte és que aquesta operació ha sigut d’ús domèstic, per animar els seus votants i impressionar l’opinió pública, després de diverses setmanes de caiguda en picat en les enquestes. En efecte, Trump ha pujat uns cinc punts, però en les deu setmanes que suma al càrrec de president tot són problemes. Aquest bombardeig amaga (poc i malament) que la tasca d’aquesta setmana era intentar que el seu gendre i el famós senyor Bannon –els dos personatges amb més poder a la Casa Blanca– facin les paus, perquè se suporten malament i donen ordres contradictòries.

Va informar el líder xinès

Per una altra part, el senyor Sean Spicer, el portaveu de la Casa Blanca, és a dir la veu de Trump al món mediàtic, ha dit que ni tan sols Hitler va usar armes químiques. Mirin les reaccions a les xarxes: el senyor Spicer sembla no haver sentiti parlar de les cambres de gas, d’Auswichtz o Treblinka. Resulta que segons el mateix Trump, li va dir al líder xinès Xi Jinping mentre compartien «un excel·lent pastís de xocolata» el tema del bombardeig sobre Síria. A banda d’això, en les hores posteriors a l’atac, la representant dels EUA a l’ONU va passar de dir que Assad havia de sortir d’escena al Pròxim Orient a dir el contrari, i després a retractar-se. Un altre alt càrrec afirmava que l’atac es limitava només a això, que no tenia altres derivades sobre el règim. I Tillerson torna a l’«Assad fora».

No obstant, com han apuntat alguns especialistes, el bombardeig va ser molt «autolimitat». Es va bombardejar una base que l’endemà tornava a estar operativa, no es van atacar els sistemes de control i comunicació de l’Exèrcit sirià (i els míssils de creuer poden fer-ho), les imatges aèries de la base mostraven impactes fora de les pistes, i sobretot, les autoritats dels Estats Units van avisar Rússia de l’atac amb antelació.  

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Amb aquest bagatge a la maleta, sorprèn menys que el Secretari d’Estat Tillerson no cancel·lés (o li cancel·lessin) la visita a Moscou. En aquest context, enviar una flota de combat a aigües de Corea del Nord sembla una aposta també molt arriscada, perquè si passés a l’acció, no és segur què faria l’extravagant líder Kim Jong-un. Però les relacions amb la Xina segur que se’n ressentirien greument.

Fa una impressió creixent que a la Casa Blanca impera un desordre considerable, i que tota aquesta gesticulació militar ve a ser  un  «joc de rol» de pèssima qualitat. Trump, mentrestant, en les seves primeres 11 setmanes de presidència ha visitat 15 vegades els seus camps de golf. Deu pensar que això sí que és «treball de camp».