PETIT OBSERVATORI

Respectem els noms històrics

Substituir el nom d'un carrer per un altre, com el cas de Johan Cruyff i Aristides Maillol, és una operació que no em sembla convenient

1
Es llegeix en minuts
marcosl37812589 son of late dutch football star johan cruyff  jordi cruyff  170325190011

marcosl37812589 son of late dutch football star johan cruyff jordi cruyff 170325190011 / LLUIS GENE

He llegit fa pocs dies a EL PERIÓDICO una carta que m’ha semblat molt interessant. L’autor és Agustí Carbonell, que l’ha enviat des de Sitges.

Recorda que el president del Barça volia proposar a l’Ajuntament de Barcelona que l’actual avinguda d’Aristides Maillol passés a dir-se Johan Cruyff. El lector no hi està d’acord i em sembla que jo, tampoc. El fet que jo col·laborés molt directament en la creació de la lletra del Cant del Barça –és un cant, encara que molta gent en digui himne– no em dona cap dret si no és el d’opinar.

Substituir el nom d’un carrer per un altre és una operació que, en principi, no em sembla convenient. No solament perquè pot provocar confusions, sinó perquè a Barcelona, i en moltes poblacions de Catalunya, tenim l’exemple de la política franquista quan Barcelona va ser ocupadaa.

Va ser tan radical com grotesca. Algunes substitucions, de mostra. Carrer de Narcís Oller, l’escriptor, convertit en Conde de Salvatierra. Una part del carrer París va passar a ser Berlín. El Pare Miquel de Sarrià va veure com la seva placa el convertia en Beato Diego de Cádiz. Salvat Papasseit va deixar el lloc a Boscán. Victor Hugo va deixar pas, és clar, a l’alemany Beethoven... I la plaça de Sarrià va deixar el seu lloc a la plaça del Duque de Gandía. Fins i tot la Mare de Déu de Núria va ser arraconada per Covadonga.

Notícies relacionades

Johan Cruyff ha estat un gran futbolista i Aristides Maillol, un gran escultor. Es va iniciar a Perpinyà, va triomfar a París i a Catalunya va connectar amb els escultors mediterranistes. Em pregunto, senzillament, si per homenatjar una persona notable és correcte esborrar la presència pública d’una altra persona de valor reconegut.

Penso que els alcaldes i les institucions socials s’haurien de plantejar fórmules d’homenatge que no fossin substitutives. Un bust al lloc adequat és un homenatge respectuós. Una placa és compatible amb altres plaques.