Llistes que maten

Les retallades maten, es va atrevir a dir el PSC el 2011. L’espot de campanya va resultar tan tètric que van decidir retirar-lo. Causava més rebuig que no pas adhesió. Però el missatge no va morir mai. Era el temor del carrer. Activistes, associacions i malalts ho han cridat durant aquests anys, també professionals de la sanitat. Ara, els jutjats hauran de dirimir què hi ha de cert en aquell clam. L’Audiència de Barcelona ha ordenat investigar si la mort de 10 pacients del servei de cardiologia del Vall d’Hebron té alguna relació amb les retallades en sanitat. La denúncia parteix del que va ser cap de servei de cirurgia d’aquell hospital, Manuel Galiñanes, que, tot i ser destituït del càrrec, no es va aturar en la seva lluita per revelar l’impacte de les retallades en la sanitat pública.

La sentència corroborarà o no si hi ha morts per l’espera. Per aquelles cites que sembla que mai arribaran. Una intervenció programada amb tants mesos de demora que la por a l’empitjorament és més que una inquietud. La dilació en una prova de diagnòstic que dispara l’ansietat. El llarg trajecte fins a la visita a un especialista que rosega la paciència. Aquelles esperes, sense necessitat d’un jutge, ja sabem que estan prenyades de patiment, de nerviosisme, de preocupació. També per als professionals sanitaris, sotmesos a una pressió ja massa llarga i intensa. ¿Fins quan aguantaran les costures de la sanitat pública?