21 d’oct 2020

Anar al contingut

Visió política enfront de deslleialtat

José A. Sorolla

La decisió de Manuel Valls de votar per Emmanuel Macron en la primera volta de les eleccions presidencials franceses no és cap sorpresa. Un ministre tan pròxim a François Hollande com el de Defensa, Jean-Yves Le Drian, s’havia passat ja fa dies al camp centrista de Macron, i el mateix ex primer ministre s’havia negat a avalar la candidatura oficial socialista de Benoît Hamon, cosa que li havia valgut a Valls una recriminació de l’organisme organitzador de les primàries, que el va titllar de «deslleial» per haver incomplert el compromís firmat de recolzar el guanyador de l’elecció en què ell mateix havia participat i havia perdut enfront del representant de l’ala esquerra del Partit Socialista (PS). Una part considerable de l’hollandisme s’està passant a Macron i l’única incògnita és què votarà el president de la República, que no ho farà públic, però no seria estrany que s’inclinés pel seu exministre d’Economia.
    

Enfront de la «deslleialtat», la «traïció», el «menyspreu», la «vergonya» i la «falta d’honor», qualificatius que ha hagut de sentir Valls dels seus fins ara camarades, l’ex primer ministre, líder de l’ala reformista del PS, ha preferit oposar la seva visió política. Valls sosté que la seva decisió «no és una qüestió de cor, sinó de raó», i és l’única manera de frenar Marine Le Pen, a la qual no poden derrotar ni el desprestigiat François Fillon ni el fracassat Benôit Hamon, incapaç de teixir una aliança amb l’esquerra comunista i amb els ecologistes. Davant la decisió de Valls, els intents de reagrupar l’esquerra han ressorgit, però sense cap futur, perquè ni tan sols Hamon es pot presentar com el líder d’aquesta eventual aliança, ja que Jean-Luc Mélenchon, candidat de l’esquerrana França Insubmisa, té tants números o més que ell si fem cas als sondejos.
    

Valls sosté, segurament amb raó, que les enquestes menysvaloren la força de Le Pen i que per aturar-la és necessari un candidat com Macron. Quan va explicar per què no havia avalat Hamon, ja va dir que, davant l’amenaça de l’extrema dreta, «els progressistes i republicans tenen un immens deure: assumir les seves conviccions i defensar una posició central, equilibrada, responsable, cívica, l’única capaç de reagrupar els francesos». La majoria dels analistes donen per fet que Marine Le Pen no pot guanyar en la segona volta perquè la resta dels electors votaran l’altre candidat que s’hi enfronti, però, ¿què passarà si Fillon és eliminat? ¿Votaran els electors de la dreta dura de Fillon per Macron, si aquest és el finalista, o ho faran per Le Pen? Davant d’aquesta incògnita, és important que Macron ja s’imposi en la primera volta a Le Pen i amb el màxim avantatge possible per crear una dinàmica vencedora i relegar la candidata del Front Nacional al segon lloc.
    

Valls sap també que el paisatge polític francès serà irreconeixible en poques setmanes. El PS esclatarà, però Els Republicans, si Fillon és eliminat, també. I amb la seva decisió ja prepara la seva ressituació en el nou escenari polític, organitzat al voltant del centrisme si Macron es converteix en el pròxim president.