Nens de la guerra
A Síria, algunes criatures han viscut tota la seva existència amb la destrucció i la mort
zentauroepp36747192 this undated handout photo released by the russian defense m170306161616
Tots coneixem la importància que tenen per a un nen els primers anys de creixement i desenvolupament. La personalitat que tindrà en un futur dependrà d’allò que hagi vist i d’allò que hagi après. Una deficient educació, l’absència de valors i d’interès formatiu per part dels pares, la desestructuració familiar i l’escassetat d’afecte, són mostres d’una infància anòmala que provoquen futures frustracions i molts traumes. No poques persones descobreixen, a través de l’ajuda de professionals, aquests aspectes negatius experimentats en la infància que els han marcat de per vida.
Això ve a tomb amb motiu d’un article que va ser publicat per Javier Triana el dia 8 passat en aquest diari, titulat Infància turmentada, en què es parlava dels efectes de la guerra de Síria sobre la salut mental dels nens. La crònica em va impressionar i em va deixar tocat per la gravetat de la situació d’uns nens que des del seu naixement no han viscut cap altra cosa que la destrucció i la mort. Així resulta que la seva conducta és autodestructiva, violenta i fins i tot suïcida. ¿Com seran si arriben a adults algun dia? En un dels seus informes Save of Children alerta que «aquells nens estan psicològicament aixafats i esgotats».
Notícies relacionades
A mi m’ocasiona una gran vergonya veure que això segueix així, i que no para, que la guerra continua i que ningú és capaç de poder o voler trobar una solució. És una desgràcia per al futur d’aquests nens i per al futur d’una Síria que trigarà molts anys a reconèixer-se a si mateixa. I nosaltres, mentrestant, ¿què podem fer? Ja no pel futur d’aquests nens que pateixen «estrès tòxic», sinó pel seu present. Nens que sobreviuen en zones de guerra o en camps de refugiats sense rebre cap mena d’educació.
Penso en els meus pares, en les carències que van arrossegar al llarg de les seves vides després de viure en la seva infància la terrible experiència de la guerra civil. Ells van sobreviure, es van fer grans, van crear una família i van prosperar; però amb la desgràcia que no van ser mai nens de veritat. Quina llàstima.
