Els 'selfies', certificats d'existència

Estic impressionat per l’èxit dels 'selfies', ¿o s’ha de dir les selfies? Potser anys enrere, quan no hi havia anglofília imperant, n’hauríem dit autofotos. Però reconec que l’anglès és molt pràctic com una llengua universalitzada. Veig que molts dels turistes que passen per Barcelona es fan molts selfies. Sovint perquè darrere de la seva cara somrient aparegui la façana de la Sagrada Família o qualsevol paisatge urbà que troben interessant.

Jo soc de l’època dels rodets. Es podien fer setze fotos i potser fins i tot 32. En el meu temps de viatger pel món o caminant per Espanya havia de trobar realment un paisatge o una escena molt especial per decidir-me a gastar una foto. No podia dedicar més de dues fotos a allò que em seduïa. Pensava: «aquella escena de carrer al Japó és molt bonica, però he de frenar la meva admiració i no disparar, perquè és possible trobar-ne una altra encara més interessant i el rodet se m’haurà acabat». Era, doncs, un fotògraf prudent, i ara aquest diari em fa saber que la meravella dels selfies, fets tan alegrement, té una terrible cara negra: Espanya és el segon país en xifra de morts a causa dels autoretrats.

Notícies relacionades

'Selfies': accidents, caigudes i morts

El divertit 'selfie' d'un nen amb el Papa

No fa gaires dies tres dones van caure d’una certa altura –ho explica Anna Alegre– i una va morir en precipitar-se al riu Guadalquivir. Anys enrere hi havia més casos tràgics. Quan era petit, els meus pares m’havien dit alguna vegada «no t’enfilis».

Com és sabut, moltes criatures tenen tendència a enfilar-se. Ni que sigui a una cadira. Penso que potser aquesta afició està vinculada a un impuls del creixement, a la necessitat de posseir, ni que sigui modestament, el territori que els limita. Però els adults s’enfilen, penso, per satisfer una necessitat de desafiament. Realment deu ser bonic contemplar la Rambla, o qualsevol altre espai des d’una altura notable. Però no tenim ales. Som modestament terrícoles. Uns terrícoles selfies, això sí, perquè és evident que ens agrada mirar-nos.