LA CLAU
Retallades educatives selectives
La derivació de fons per a guarderies a l'escola concertada, més enllà de la seva legalitat, confirma que la Generalitat va procurar protegir-la dels ajustos
A l’arribar en plena crisi a la Generalitat, Artur Mas va recórrer al manual del governant en dificultats: va esgrimir la clàssica herència rebuda per justificar la dràstica reducció de la despesa social. De la mà del PP, el president es va emparar en el 'diktat' de l’austeritat amb esperit redemptor: les retallades eren indispensables per salvar en la mesura del que fos possible l’Estat del benestar a Catalunya, que recuperaria el seu fulgor així que l’economia prengués forces renovades.
Però, després de la cèlebre Diada del 2012, Mas va substituir les estisores per l’estelada, i el neoliberalisme per l’independentisme. L’austeritat ja no era un sacrifici necessari i temporal, sinó un càstig imposat als catalans per un Estat que els espolia, a més de negar-los els seus drets més bàsics perquè no creu en la democràcia. I així, fins avui.
Després s’han conegut detalls d’aquells ajustos, no tan equitatius i indolors com es pregonava. Així, els actuals responsables de Salut sostenen que les privatitzacions van encarir un 12% les operacions quirúrgiques. I també hem constatat el caràcter selectiu d’algunes de les retallades educatives.
SEGREGACIÓ SUBVENCIONADA
Del 2010 al 2015, els pressupostos d’Ensenyament van experimentar una disminució del 16,5%: uns 1.000 milions d’euros. Però els pagaments a les escoles concertades només es van retallar un 4,6%, van passar de 1.070 a 1.020 milions. Subvencions que, per cert, beneficien igual els col·legis laics, religiosos mixtos i centres elitistes que, en nom de la lliure elecció dels pares, segueixen segregant els alumnes en funció del gènere.
Notícies relacionades
L’última dada coneguda, revelada en aquestes pàgines per María Jesús Ibáñez, és que, segons certifica davant la justícia la directora de serveis, Ensenyament va transferir a la concertada 81,7 milions destinats a guarderies municipals, que va cobrir l’Administració local. Jurídicament, el jutge haurà d’analitzar si aquell desviament de fons va conculcar l’article 42.2 de la llei de finances públiques. Però políticament és eloqüent que el Govern, temorós del desgast que li podia comportar, ocultés el transvasament de recursos a la privada. La comunicació, en allò, també va ser selectiva.
