09 jul 2020

Anar al contingut

Històric

Sònia Gelmà

El que seria llegendari seria que algú complís algun dia amb la promesa de no parlar dels àrbitres

"Nosaltres no parlem dels àrbitres». Sona bé quan es diu. Un queda elegant. S’acostuma a utilitzar en contraposició a qui sí que ho ha fet i et situa en un pla superior. Aquí et manté, fins que el col·legiat et perjudica i et posa a prova. I llavors pocs resisteixen la temptació de pecar.
  

 Resulta difícil ser coherent en el món del futbol. Hi va haver un temps en què el Barça ho va ser, però va arribar Piqué i va dinamitar el guió. Alguns aconsegueixen ser ferms en la seva decisió, i altres, no tant. Sergio Ramos és dels segons. Com a bon central, va sortir a respondre les queixes de Piqué al seu dia i va repetir reiteradament que ells d’això no en parlaven. Concretament, des de l’última vegada que va pronunciar la lapidària frase fins diumenge havien passat 12 dies.
    

Però aquesta vegada Ramos devia considerar que el caramel era massa llaminer per deixar-lo passar i després del partit contra el Betis va trencar el seu silenci arbitral. Però no ho va fer per valorar Mateu Lahoz –hauria sigut interessant saber què opinava de la jugada entre Keylor i Brasanac–, sinó per treure a passejar la seva ironia en referència a la remuntada del Barça davant el París SG. «Va ser un partit històric, en tots els aspectes», va sentenciar amb sorna segons després de recordar-nos que ell no parla dels àrbitres. No només trenca la seva regla sinó que a més a més subestima l’audiència.
    

La sorna utilitzada per Ramos podria tenir el seu punt de gràcia si no fos perquè, minuts abans, Marcelo havia utilitzat la mateixa fórmula per qualificar el partit del Barça a la Lliga de Campions. Curiós que coincidissin en el missatge, curiós que se’ls preguntés sobre això.

Mentre a França encara reflexionen sobre com van poder acovardir-se els jugadors del París SG fins al punt de combinar només quatre passades en els últims set minuts de partit, a Madrid segueixen centrant el debat en l’àrbitre. Com per una altra part es faria a Barcelona, que aquí ningú està lliure de culpa. L’amnèsia d’una afició i l’altra són similars. Els mateixos que qualifiquen d’escandalós el que va passar dimecres passen de puntetes per la no expulsió de Keylor. I al revés.
    

Va quedar clar, doncs, que la festa de dimecres no només es va pagar davant el Deportivo a Riazor. La digestió ha sigut difícil també al vestidor del Madrid. Ramos sortia de la dutxa després de ser un dia més l’heroi del seu equip i, en canvi, el protagonisme se’l va endur la golejada del Barça quatre dies abans a la Lliga de Campions. Això sí que és històric, com llegendari seria que algú complís algun dia amb la promesa de no parlar dels àrbitres.