Rajoy al directori europeu
Les crisis de la UE i la resistència del president enfilen Espanya al pont de comandament. Adeu al somni de l'independentisme que Europa mediï a favor seu
monmartinez37571198 from l italian premier paolo gentiloni french president fr170306212353 /
Espanya ha passat, amb prou feines en sis anys, de ser el malalt d’Europa a integrar-se a l’equip facultatiu que intenta revitalitzar-la. Sense ànim de sumar-nos a la processó d’hagiògrafs que ara exalcen Mariano Rajoy i el seu sord lideratge, el cert és que la seva presència a la cimera informal de Versalles, juntament amb els dirigents d’Alemanya, França i Itàlia, retorna Espanya al pont de comandament de la Unió Europea, talaia a la qual Felipe González va aconseguir treure el cap però que José María Aznar va substituir pel ranxo texà de George Bush.
La crisi econòmica i la seva pèssima gestió política han devastat la Unió i molts dels seus líders, que ara, amb el pretext del brexit, intenten estabilitzar la nau comunitària, redreçar-ne el rumb i deixar anar llast. Però ho fan sense abans haver posat ordre en els seus respectius patis del darrere.
Notícies relacionadesDels reunits a Versalles, François Hollande i Paolo Gentiloni esgoten els seus agitats mandats, i la cancellera Angela Merkel va a remolc en els sondejos del socialista Martin Schulz, amb la xenòfoba Alternativa per Alemanya traient el nas. Així que, per al que s’estila a Europa, la inestable estabilitat de què Rajoy gaudeix és gairebé un recés de pau.
«Pell d’elefant»
«Pell d’elefant»Diferents factors, molts d’exògens, han contribuït a la rehabilitació d’Espanya en l’escena europea. Com la traumàtica baixa del Regne Unit. O el drama grec d’Alexis Tsipras. O la caiguda de Matteo Renzi, gran antagonista de Rajoy. Sense oblidar el vent antieuropeista que bufa de l’Est ni el fantasma del populisme, corporificat en la candidatura de Marine Le Pen a la presidència francesa. Però seria injust desdenyar la insospitada resistència política demostrada per Rajoy, aquella «pell d’elefant» que tant admira Merkel. En aquesta Unió a dues o més velocitats Espanya puja a primera divisió; podrà fer i demanar favors. S’esvaeix així el somni independentista d’«internacionalitzar el conflicte» amb l’esperança que Europa mediï a favor seu, estiri Rajoy de les seves antidemocràtiques orelles i l’obligui a atorgar a Catalunya el dret a l’autodeterminació, a risc d’alterar les fronteres comunitàries.
Marine Le Pen Matteo Renzi Brexit Unió Europea Angela Merkel Mariano Rajoy José María Aznar Felipe González François Hollande Independència de Catalunya Paolo Gentiloni Martin Schulz
