Anar al contingut
Rajoy al directori europeu

Rajoy al directori europeu

Enric Hernàndez

Les crisis de la UE i la resistència del president enfilen Espanya al pont de comandament. Adeu al somni de l'independentisme que Europa mediï a favor seu

Espanya ha passat, amb prou feines en sis anys, de ser el malalt d’Europa a integrar-se a l’equip facultatiu que intenta revitalitzar-la. Sense ànim de sumar-nos a la processó d’hagiògrafs que ara exalcen Mariano Rajoy i el seu sord lideratge, el cert és que la seva presència a la cimera informal de Versalles, juntament amb els dirigents d’Alemanya, França i Itàlia, retorna Espanya al pont de comandament de la Unió Europea, talaia a la qual Felipe González va aconseguir treure el cap però que José María Aznar va substituir pel ranxo texà de George Bush.

La crisi econòmica i la seva pèssima gestió política han devastat la Unió i molts dels seus líders, que ara, amb el pretext del brexit, intenten estabilitzar la nau comunitària, redreçar-ne el rumb i deixar anar llast. Però ho fan sense abans haver posat ordre en els seus respectius patis del darrere.

Dels reunits a Versalles, François Hollande i Paolo Gentiloni esgoten els seus agitats mandats, i la cancellera Angela Merkel va a remolc en els sondejos del socialista Martin Schulz, amb la xenòfoba Alternativa per Alemanya traient el nas. Així que, per al que s’estila a Europa, la inestable estabilitat de què Rajoy gaudeix és gairebé un recés de pau.

«Pell d’elefant»

Diferents factors, molts d’exògens, han contribuït a la rehabilitació d’Espanya en l’escena europea. Com la traumàtica baixa del Regne Unit. O el drama grec d’Alexis Tsipras. O la caiguda de Matteo Renzi, gran antagonista de Rajoy. Sense oblidar el vent antieuropeista que bufa de l’Est ni el fantasma del populisme, corporificat en la candidatura de Marine Le Pen a la presidència francesa. Però seria injust desdenyar la insospitada resistència política demostrada per Rajoy, aquella «pell d’elefant» que tant admira Merkel. En aquesta Unió a dues o més velocitats Espanya puja a primera divisió; podrà fer i demanar favors. S’esvaeix així el somni independentista d’«internacionalitzar el conflicte» amb l’esperança que Europa mediï a favor seu, estiri Rajoy de les seves antidemocràtiques orelles i l’obligui a atorgar a Catalunya el dret a l’autodeterminació, a risc d’alterar les fronteres comunitàries.

0 Comentaris
cargando