L'or dels inques

Quan visites Cuzco al Perú, sents els guies repetir als turistes com els espanyols hi van desembarcar el 1532 i van arrabassar els tresors als inques arrencant fins i tot l’or de les parets dels temples. És curiós que tenint com tenim bastants espanyols dificultats per identificar-nos amb la idea de patriota i molt més amb la de pàtria, a l’escoltar aquestes descripcions dels conquistadors sanguinaris tinguem un sobresalt i ens sentim al·ludits. No és perquè justifiquem la postura dels colonitzadors de fa 500 anys als quals poc o res ens uneix, sinó perquè el terme espanyols en un país estranger i pronunciat davant d’altres forasters, sentim que ens assenyala. Una cosa similar deuen sentir els alemanys quan es parla de les atrocitats nazis. Un carrega amb la culpa i la vergonya dels que van viure abans i van actuar en nom del seu país, encara que naixés molt després.

No hi ha cap més manera de combatre els mals records que indagant-hi, particularment els traumàtics. Al Perú d’avui, sigui perquè resulta un reclam per al turisme, sigui perquè encara conté forts tints identitaris, les cultures precolombines estan molt presents. És paradoxal, perquè els verdaders hereus d’aquestes cultures i els seus artífexs no disfruten de prestigi ni de posicions més avantatjoses socialment, sinó tot al contrari. L’aparença física de les persones, el seu origen camperol, amazònic o andí marca en gran mesura el seu destí i les seves possibilitats de desenvolupament.

Aquests dies que comença el curs escolar, a la premsa de Lima es poden llegir anuncis d’exclusius col·legis que plantegen com a  requisits obligatoris per als alumnes «l’altura per sobre de la mitjana de la seva edat». A Espanya ens preguntaríem: ¿per què un col·legi només per a nens alts? ¿Que potser els preparen per a la NBA? Al Perú l’explicació és senzilla: les persones que no són descendents d’europeus, és a dir, que no pertanyen a la classe alta, tendeixen a ser baixetes.

Faustino, el taxista que ens va portar al Vall Sagrat, ens explicava en el seu perfecte espanyol que els últims anys ha après el nostre idioma, perquè el seu és el quítxua, el que es parla a la seva comunitat, a dalt a la muntanya. Però a dalt de la muntanya no hi ha possibilitats d’escapar-se de la pobresa i s’ha vist obligat a emigrar a la ciutat. Cap al 1940, al voltant del 65% dels habitants del Perú vivien als Andes. En l’actualitat, únicament el 25% de la població és rural, mentre que el cens de Lima es multiplica fins als 10 milions d’habitants, gairebé un terç de la població total del país. Al voltant dels districtes més tradicionals com són Centro, San Isidro, Miraflores o Barranco s’estenen immensos barris amb unes vivendes rudimentàries sense planificació urbana ni infraestructures. Allà es van acumulant els que no poden viure dignament ni a la muntanya, ni a la selva, ni a la costa.

El Perú depara moltes bones sorpreses per al visitant. A més de la qualitat humana de la seva gent, provingui d’on provingui, de la diversitat i bellesa dels seus ecosistemes, hi ha excel·lents iniciatives on aprendre per a qui vulgui conèixer el país més a fons. Un exemple és el Museu Larco a Lima. En aquest equipament se’ns explica que, en contra del que afirmen els guies, els espanyols es van emportar molt or i molta plata sí, però procedent de les mines. Els inques, mochicas, chimus i altres eren experimentats orfebres i en moltes de les seves peces utilitzaven aliatges amb una presència molt petita de metalls nobles. Les plaques d’or que revestien els santuaris inques de Cuzco i que els espanyols van enviar cap a Espanya, possiblement no continguessin gairebé or.

Però, ¿què van perdre les cultures andines si no era or? Moltes més coses: un mode de vida, una manera d’interpretar el món i de relacionar-se amb l’entorn. Si avui encara pesa als peruans la pèrdua, no és per l’or en si, reemplaçable, ni pels altars, fortificacions i palaus que van enderrocar frares, monjos i sacerdots catòlics per aixecar-hi a sobre les seves aclaparadores catedrals, convents i esglésies. És perquè amb aquell or es van emportar una cultura, cosa que val molt més.

Notícies relacionades

El Jaguar del corruptor

Hi ha solució davant l’ocupació il·legal

No és estrany que es reivindiqui l’orgull de ser indígena quan es paga un preu tan alt per ser-ho. El que estranya és que s’apunti als conquistadors i colonitzadors, que sens dubte van massacrar poblacions amb crueltat i indiferència, com l’enemic, quan l’enemic, gairebé dos segles després de la independència, ja no són ells, és a dins. L’enemic són la desigualtat, el racisme, la misèria, la mala política.

Escriptora i guionista