Dues mirades
Millet, fotut
No et queixis, que jo sí que estic fotut i tinc la moral totalment desfeta de veure't així, encara tan arrogant
/
Ara resulta que està fotut. Molt fotut, per ser exactes. I que té l’espina dorsal desfeta, totalment desfeta, per ser exactes. Si només estigués fotut tindria l’espina dorsal desfeta, però resulta que està molt fotut i que la té totalment desfeta, que és estar molt fotut. Ell, que va foradar i saquejar el Palau, que va pagar el casament de les filles amb diners que no eren seus i, a sobre, en va recuperar la meitat perquè el van pagar els consogres, ell està fotut.
Aquest senyor va fer i desfer, i ara s’ha de refiar d’una cadira de rodes. Es queixa del retard del judici. Han passat 8 anys i està malament de salut, i assistir al judici és un pal, jo ja ho entenc, perquè si estàs malament de salut no tens ganes de seure en el banc dels acusats, i ni tan sols al banc de la plaça, però, mira, en aquest banc ja no hi seu de fa temps, perquè està tranquil·lament assegut davant la tele de casa seva, tot i que ell considera que la propina de mesos i mesos en llibertat és una tortura. No té altre remei que aguantar-se i presentar-se davant del jutge, també ho ha dit. Només faltaria. És clar que hi ha d’anar, i fins i tot hi podria anar a confessar més coses, com ara on és part de l’espoli o qui es beneficiava de les comissions que les empreses ingressaven, amb finalitats altruistes (¡ai!). Va, Millet, no et queixis, que jo sí que estic fotut i tinc la moral totalment desfeta de veure’t així, encara tan arrogant.
