El gran Josep Maria Beà
jjubierre36469862 bea161203160325 /
Amb 74 anys, el dibuixant barceloní Josep Maria Beà viu un (modest) auge editorial gràcies a Trilita Ediciones, el màxim responsable de la qual, Albert Mestres –que també ho és de la llibreria de còmics Continuarà…–, li publica els àlbums de dos en dos. Fa poc més d’un mes, va aparèixer l’edició definitiva de Historias de Taberna Galáctica, considerada per molts l’obra magna del senyor Beà i que va veure la llum per primera vegada el 1979, i ara surt a la venda Josep Maria Beà, el hombre de los mil estilos, una àmplia selecció dels tebeos dibuixats amb pseudònim pel nostre home, destacant entre ells el de Sánchez Zamora (segons Beà, va haver de potenciar la seva diversificació estilística per força, quan editava una revista, algú no entregava a temps i ell havia de substituir-lo sense semblar que dibuixava la publicació sencera). Els dos llibres estan coordinats per Luis Vigil i el resultat és excepcional; realment, és impossible pensar en una edició més definitiva d’Historias de taberna galáctica que aquesta, ni en una altra més encertada de l’obra dels diferents alter egos del nostre home.
Posats a demanar, jo sol·licitaria a Trilita la publicació d’un DVD en què l’amic Beà, que és, a més a més d’un gran dibuixant, un excels narrador oral, expliqués les batalletes del seu ofici, que tant ens han fet riure als seus amics i coneguts. Són especialment hilarants les de quan treballava a les Selecciones Ilustradas del difunt Josep Toutain –hi va entrar als 15 anys per fabricar historietes a dojo per a l’estranger–, que sempre em van semblar part d’un univers delirant a mig camí entre el col·le, la mili i l’oficina sinistra. D’elles en va prendre bona nota el seu col·lega Carlos Giménez per a la seva saga Los profesionales, ambientada en els vells temps de Selecciones Ilustradas, perquè Beà té per a aquestes coses una memòria d’elefant de la qual mai ha tret un cèntim.
Resulta curiós que un paio tan divertit como Beà hagi aparegut tan poc en l’humor gràfic, encara que ha brillat notablement en la fantasia, la ciència-ficció i l’estil gòtic, que a les seves mans sempre han gaudit d’un humor oblic i mai explícit, però que componia una espècie de subtext. Benvinguts siguin aquests àlbums, i a veure què troba Mestres de Beà per al mes que ve.
