Un missatge al món

E n una Europa on, tristament, els partits d’extrema dreta cotitzen a l’alça, la manifestació que va omplir dissabte els carrers de Barcelona llança un missatge nou: d’acollida, de pau, d’estima a la diversitat. Un missatge profundament europeista si ens remuntem  als valors que van impulsar el naixement del projecte europeu.

La Barcelona solidària i pacifista que va fer la volta al món per haver-se mobilitzat massivament pel No a la guerra el 2003, ha tornat a ressorgir per denunciar el genocidi al Mediterrani. És aquí on han nascut entitats i moviments com Stop Mare Mortum, Proactiva Open Arms i Casa nostra, Casa vostra, i és aquí on mig milió de persones han sortit al carrer per dir «Volem acollir». ¿Com és, doncs, que si hi ha aquesta voluntat ciutadana tan clarament manifestada no som pioners en l’acollida dels refugiats? Només té una explicació: la falta de voluntat política del Govern espanyol.

Abans de prendre decisions polítiques, tots els governs avaluen el risc de desgast electoral, i això és el que explica la tebior de la majoria dels governs europeus davant el drama dels refugiats. El més terrible del discurs dels Farage, Le Pen o Hofer és que, encara que no acabin governant als seus països, condicionen enormement els que sí que els governen, fins al punt que els líders europeus de centre avui ja no s’atreveixen a fer polítiques valentes d’acollida perquè el discurs d’extrema dreta arrela tant que temen ser penalitzats a les urnes i, de rebot, acabar cedint el timó del país als feixistes. En molts països europeus, doncs, els governs acollirien persones que fugen de la guerra –per respecte als drets humans o perquè els obliguen a les lleis–, però no s’atreveixen a fer-ho perquè els frena l’opinió pública. És just el contrari del que passa a Espanya, on una part molt important de la societat demana acollir i en canvi el Govern no reacciona davant l’expressió d’aquesta voluntat ciutadana.

Segons la Comissió Europea, fins ara Espanya ha acollit 1.034 persones, només un 6% dels 17.337 refugiats que havia acordat amb la Unió Europea.  Tot i això Rajoy sap que aquest incompliment dels acords internacionals, aquesta insensibilitat, no li passarà factura a les urnes entre moltes altres coses perquè l’onada solidària és especialment gran a Catalunya, on el PP ja és residual. L’únic govern que de moment ha mostrat voluntat d’acollida és el de la Generalitat, malgrat que no té competències per concedir visats ni tampoc per atorgar la condició política de refugiat, només pot fer polítiques d’acollida i integració una vegada ja estiguin aquí. Però no arriben, no els deixen arribar. I això fa que els catalans tinguem limitada la nostra solidaritat.

Notícies relacionades

Regeneració democràtica: què com i amb qui

La jugada que mereixem

Dissabte la manifestació Volem acollir va llançar un missatge humanitari al món però també un missatge polític al Govern espanyol, que aixeca murs de burocràcia per justificar la seva inoperància davant un drama de gran magnitud. Ara s’haurà de veure si el missatge arriba. H