24 d’oct 2020

Anar al contingut

anàlisi

Marine Le Pen, 'atrapahotot'

Michel Euler

Marine Le Pen, 'atrapahotot'

José A. Sorolla

Fa deu dies, el primer secretari del Partit Socialista francès (PS), Jean-Christophe Cambadélis, declarava: «Estem en un clima que s’assembla al que ha passat als Estats Units, amb Marine Le Pen en el paper de Donald Trump». En aquestes dates, François Fillon afirmava que si ell no podia ser candidat dels Republicans, els seus electors no passarien a Emmanuel Macron, sinó a Marine Le Pen. La victòria de la presidenta del Front Nacional (FN) a la segona volta de les presidencials, el 7 de maig, és, afortunadament, gairebé impossible, però els temors expressats per Cambadélis i Fillon són reals. També era impossible que guanyés Trump i va guanyar, i era improbable el triomf del brexit i va arribar.

França té el cordó sanitari de la segona volta o els pactes republicans per impedir barbaritats. Per això Le Pen no governa cap regió malgrat haver guanyat les eleccions regionals del 2015 o només té dos diputats amb sis milions de vots. Però si ara torna a fracassar malgrat l’ecosistema favorable no serà perquè no ho hagi intentat. L’FN s’ha convertit en un partit 'atrapahotot' que vol recollir el vot de totes les capes socials, i ha deixat de ser només un partit de protesta per consolidar un vot cohesionat i molt fidel. En l’última enquesta del Cevipof (Sciencies Po), amb una mostra de gairebé 16.000 persones, Le Pen va al capdavant amb el 26% i amb una fidelitat de vot del 74%.

Aquesta voluntat 'atrapahotot' s’expressa diàfanament en el vídeo de 2.22 minuts que Marine Le Pen acaba de gravar. De gran qualitat formal, comença amb imatges de Le Pen a la platja mirant al mar i acaba amb la líder portant el timó d’un vaixell per tornar l’ordre a França «en nom del poble». Enmig, l’espot presenta Le Pen com a dona, per incloure des d’aquesta perspectiva les seves crítiques a l’islamisme; com a mare, per denunciar els atacs terroristes i oferir un futur millor als fills dels francesos; com a advocada, per defensar les llibertats i comprendre les víctimes. Amb imatges de Joana d’Arc, la torre Eiffel, els cafès de París i al seu lloc de treball, Le Pen fustiga els polítics de l’establishment i clama per una França lliure, independent, amb seguretat, respectada, que protegeixi els francesos, units, orgullosos d’un país sostenible i just. Populisme, patriotisme i èpica, però allunyats de l’antic discurs de l’extrema dreta racista i antisemita del seu pare i amb la intenció de defensar els «valors republicans».

El programa econòmic també s’inscriu en aquesta vocació 'atrapahotot'. De les 144 mesures que conté, dos terços poden considerar-se d’esquerres, segons Gilles Ivaldi, investigador de la Universitat de Niça, en la línia del gir estratègic del 2012 quan l’FN va abandonar el liberalisme econòmic. Le Pen manté la seva proposta de sortida de la UE (el frexit) i presenta nombroses mesures proteccionistes, sobretot la «prioritat» nacional per a l’ocupació i les ajudes socials.

¿Serà capaç aquest intent d’emmascarament, aquesta rentada de cara d’alguna manera només formal, perquè el fons amaga una ideologia terrible, de convèncer una majoria de francesos? És difícil, però el perill real existeix.