Dues mirades

Olor de...

¿És sospitosa la CUP de la deriva que pot prendre la travessia cap a la independència?

1
Es llegeix en minuts
Olor de...

FERRAN NADEU

Fa uns dies, el diputat Benet Salellas va dir que «els pressupostos han de fer olor de CUP i no només de PDECat». Va ser una expressió molt perfumada. Si considerem el pressupost com una habitació, resulta que la combinació d’ambientadors que hi col·locarem o que espargiran les aromes en tota la cambra pot acabar provocant una concentració tan alta de fragàncies que derivarà en un poti-poti floral de conseqüències imprevisibles. Per fugir corrent de l’ambientada habitació. Aquest és el resum dels debats actuals, la conseqüència de la disgregació ideològica de l’independentisme i de la varietat de substàncies oloroses que habiten la casa comuna.

Salellas potser no es va aturar a llegir al diccionari la definició de l’expressió «fer olor de». Diu així: «ser sospitós d’alguna cosa». Tot això fa olor de noves eleccions, per exemple, que significa que tot plegat fa pensar que hi haurà comicis perquè els pressupostos no s’aprovaran a causa de l’actitud dels sospitosos habituals, aquells que, segons els més arravatats defensors de les essències, torpedinen el procés.

Notícies relacionades

¿És, doncs, sospitosa, la CUP, de la deriva que pot agafar la travessia cap a la independència? ¿La  voluntat d’impregnar les xifres amb aromes revolucionàries no respon a la consciència de ser imprescindibles més que no pas a la dèria de voler practicar la lapidació d’un desig majoritari? 

Hi haurà molta suor, i farà falta un bon desodorant neutre.