El mirall lingüístic de Trump

Destacats polítics espanyols van llançar aquest cap de setmana els seus dards contra el flamant president dels Estats Units, Donald Trump, perquè una de les seves primeres decisions va ser retirar la traducció a l’espanyol de la pàgina web de la Casa Blanca. Trump ha faltat al respecte a milions de ciutadans del seu país, que paguen religiosament els seus impostos i que en molts casos el van votar. La seva decisió no té justificació perquè més enllà d’aquesta conculcació de drets trenca amb la tradició integradora de la societat i de les institucions nord-americanes.

Notícies relacionades

Apps de cites com a catàleg de menors

Per un debat nuclear seriós

Però en l’era de la transparència, els dards polítics no arriben als objectius si estan carregats de demagògia. Una simple revisió de les webs de les principals institucions espanyoles, des de la Moncloa fins al Senat, demostra que Espanya no va gaire sobrada per donar lliçons de defensa de la pluralitat lingüística. Més encara perquè el català, el basc i el gallec són llengües cooficials, cosa que no passa en el cas de l’espanyol als Estats Units. Ni tampoc estan per donar lliçons els partits i les institucions catalanes pel que fa a l’ús del castellà amb excepcions més que notables com la web del Govern de la Generalitat o de l’Ajuntament de Barcelona. Evidentment, per opinar sobre Trump no s’ha d’estar impol·lut, però sí que és exigible que el que es reclama al president dels Estats Units s’exigeixi també aquí. La demagògia de declaracions com les de Susana Díaz s’esvairia si fossin igual de contundents respecte a les llengües cooficials a Espanya.

Sí que hi ha un denominador comú entre Trump i els usos lingüístics de les institucions comunes de l’Estat. Trump utilitza el menyspreu a l’espanyol per dividir la societat nord-americana d’acord amb els seus interessos polítics. Entestar-se a utilitzar les llengües per dividir en lloc de fomentar-les per sumar és sempre un bumerang polític, a Washington, a Madrid o a Barcelona. Aquesta miopia resulta encara més greu en l’era digital. La tecnologia permet avui moure’s d’una llengua a una altra en temps real sense excessius sobrecostos. La despesa, doncs, no pot ser en cap cas una excusa per deixar de respectar la diversitat, que és, en última instància, la millor garantia de la unitat cívica i política.