Més papistes que Puigdemont

Els crítics de televisió poden desgranar retrets formals a TV-3 per l'excessiva durada o la falta de ritme del programa especial 'Jo pregunto' que, amb Carles Puigdemont com a protagonista, es va emetre diumenge a la nit. Però en aquesta ocasió a la cadena pública catalana, minvada pel dèficit de finançament i qüestionada per l'excessiva atenció que presta al procés sobiranista, se li ha de reconèixer l'audàcia d'intentar canalitzar les inquietuds reals dels catalans i servir-les en safata al president de la Generalitat. Valentia que va obtenir recompensa, ja que l'emissió, de més de dues hores de durada, va asseure davant el televisor 429.000 espectadors i va liderar la nit televisiva amb un 16,3% de quota de pantalla.

El 'Jo pregunto' no era un format televisiu de producció senzilla, ni tampoc còmode per a qui se sotmet a les preguntes dels ciutadans. Les experiències anteriors, el 'J'ai une question à vous poser' de TF1 i el 'Tengo una pregunta para usted' de TVE, demostren, com les trobades amb polítics que ha organitzat la secció Entre Tots d'EL PERIÓDICO, que aquests escenaris són d'elevat risc per al governant. El relat polític oficial i la realitat social no sempre són coincidents, i més en temps de crisi, de manera que el xoc entre tots dos sol ser d'alt voltatge.

Tot i així, Puigdemont no només va demostrar un bon control davant les càmeres i solvència en la majoria de les respostes, sinó que va saber encaixar amb esportivitat les qüestions més espinoses que se li van plantejar. Potser comptava a favor seu amb l'experiència que atresora com a periodista, encara que difícilment hauria sortit tan airós de l'embat si no hagués clavat els colzes per estudiar-se els temes a fons. Conducta que té més mèrit en la mesura que el president no va anar a TV-3 a construir el seu lideratge polític, donada la seva negativa a encapçalar la candidatura del PDECat en les pròximes eleccions autonòmiques.

L''establishment' periodístic ha menyspreat el programa perquè es va saldar sense grans titulars informatius. Ni feia cap falta. Als mitjans de comunicació ens obsessiona la novetat, la declaració que marca un punt d'inflexió en la dinàmica política, però el que busquen els ciutadans són solucions per als seus problemes. Una cosa que, malgrat l'empatia i el to pedagògic de les respostes, tampoc va abundar.

EMPIPAMENT DE L''STAR SYSTEM'

Notícies relacionades

Agre debat a les xarxes per la filiació política dels participants de 'Jo pregunto'

Puigdemont defensa anar sense "presses" per construir "bé" un Estat

La notícia, per dir-ne d'alguna manera, ha sorgit a les xarxes socials, on els guardians de les essències del sobiranisme han censurat la presència entre els interpel·lants de ciutadans vinculats o amb càrrecs de certa responsabilitat en diferents associacions i partits, algunes d'elles d'esquerres i altres de marcada línia antiindependentista. A l''star system' independentista, alletat sota l'ombra de la vella Convergència, li plau celebrar la futura República catalana mentre degusta paelles a la Costa Brava, però la fa enfadar que la televisió pública doni protagonisme als verdaders problemes d'aquells catalans que no necessàriament comparteixen els seus anhels.

Sent primmirats, no hauria estat malament que TV-3 consignés la filiació dels ciutadans amb càrrecs polítics i sectorials, malgrat que fossin votats pels 400 catalans prèviament seleccionats. Però el contrast entre el tarannà obert i dialogant de Puigdemont i l'empipament d'alguns 'hooligans' del sobiranisme reflecteix que, també en el procés, n'hi ha que són més papistes que el Papa.