Finestra d'auxili
Custodiar les ombres
No qualsevol pot dirigir la Filmoteca Espanyola, que avui està en una situació precària
cmontanyes36633716 cine170122182159
Les pel·lícules, com a objectes materials, són com ombres: fràgils, sensibles i difícils de conservar. Per això es van inventar les filmoteques públiques, arxius en què es diposita una còpia de cada film realitzat perquè no es perdin i puguin ser estudiats o exhibits en festivals. Com que el material del qual estan fetes les pel·lícules és delicadíssim i requereix condicions especials de llum, temperatura i humitat per subsistir, les filmoteques són crucials, perquè ni productores ni particulars disposen de magatzems en les condicions descrites. Els laboratoris comercials que revelaven i positivaven el cel·luloide han desaparegut, i si no fos per les filmoteques no sabríem res del passat cinematogràfic. Són, per tant, l’única possibilitat per conservar el cine una vegada acabat el seu circuit d’explotació comercial, cada vegada més breu. La transició al digital no fa millors les possibilitats de sobreviure d’un llarg, un documental o un curtmetratge, només les fa diferents. Tots tenim a casa centenars de fotos i vídeos en formats diferents segons els dispositius amb què gravem i sabem que és molt difícil ordenar i no perdre aquests materials.
Per això sorprèn que l’actual Ministeri d’Educació i Cultura tingui la Filmoteca Espanyola en la situació precària en què, segons totes les informacions, està. La Filmoteca amb seu a Madrid té obligació de custodiar i difondre el patrimoni fílmic, i qui n’estigui al timó ha de ser un expert en el tema. No qualsevol pot dirigir una filmoteca, com no qualsevol pot dirigir el Museu del Prado o un centre d’investigació. No obstant, han nomenat directora de la Filmoteca una persona que, tenint experiència en l’Administració, no és ni arxivera, ni conservadora, ni historiadora del cine, un enorme hàndicap per complir amb el seu mandat. Els que ens estimem el cine pregaríem al senyor ministre que convoqui un concurs públic per cobrir aquesta plaça. Hi ha molts professionals i molt bons. Imitem l’exemple de l’estupenda Filmoteca de Catalunya, amb Esteve Riambau al capdavant.
