Anar al contingut

Al contraatac

De rendes

Manel Fuentes

¿La renda mínima serà el nostre pròxim opi perquè no salti tot pels aires?

Les notícies del futur ens arriben del fred. Finlàndia és la nova referència. Des de fa dues setmanes 2.000 aturats de llarga durada reben durant dos anys una renda bàsica de 560 euros al mes lliures d’impostos sense haver d’acreditar res. D’acord, no és per a tothom ni per a tota la vida, però suposa un canvi de paradigma i una rendició davant l’evidència. Davant un món hipertecnològic, connectat i robotitzat, tenir un lloc treball estarà a l’abast de molt pocs. I tenir-ne un per viure bé, encara estarà a l’abast de menys. A Suïssa van votar sobre la necessitat d’una renda mínima universal i van veure que el principal impediment és el seu finançament. Si a Finlàndia s’oferís a tothom, els costaria el 17% del seu PIB, i si ho féssim els espanyols, la pressió fiscal dels que treballessin pujaria a gairebé el 70%. 
    S’ha de recordar que als països nòrdics hi ha menys picaresca i economia submergida que al Mediterrani, i més consciència social. L’experiment de donar 560 euros a 2.000 aturats es completa amb un altre grup de 2.000 persones que percebran els subsidis tradicionals. ¿Quin grup s’espavilarà més?
    És clar a Finlàndia, Itàlia, França o aquí que la globalització no reparteix equitativament els seus beneficis i que la bretxa de la desigualtat ja és insalvable. ¿La renda mínima serà el nostre pròxim opi perquè no salti tot pels aires?    560 euros serveixen per sobreviure, per no esclatar, per no dimitir, però no per viure amb comoditat o mirant el futur amb certa planificació. El tema sobre el qual s’experimenta a Finlàndia s’ha d’abordar des d’un altre lloc. 

Anarquia i revolució

Tots els nostres conciutadans que viuen o viuran als marges han de tenir una solució, si no volem que abracin l’anarquia i que esclati una revolució, però la solució ha d’arribar des dels altres que viuen al marge: empreses que no tributen on operen o col·lectius amiguets del poder que semblen tenir carta blanca pel que fa a terminis i imports impositius. La resta ja suporta una pressió altíssima pròpia de països que a canvi donen millors serveis i paga amb bastanta menys corrupció que la que ens adorna. 
    Això de Finlàndia no va només d’economia o pressió fiscal. Va sobre pressió social. El món s’està deshumanitzant. En formes i en fons. Robots en comptes d’empleats. Beneficis per als que gestionen la tecnologia, que al seu torn ens aparta de l’únic mitjà que ens donava sobirania: el treball ben remunerat. Però els humans seguim estant aquí. I ningú es rendirà. O hi ha una esperança real per a tots de viure dignament o el conjunt s’anirà tornant cada vegada més hostil, fins que l’única convivència suportable sigui entre robots i ordinadors. Els amos del món han d’actuar si volen seguir vivint de rendes.