tu i jo som tres
Memòria d'un cor sentimental
Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. /
El cor trasplantat es resisteix a oblidar. Aquest és l'eix, i la base, de la nova telesèrie que ha estrenat A-3 TV, 'Pulsaciones', que porta la firma d'Emilio Aragón, director, autor, guionista i responsable màxim. A un notable neurocirurgià (Pablo Derqui, doctor Puga) li esclata el cor. A un periodista que investiga uns assassinats (Juan Diego Botto) el maten una nit simulant un accident. I és en aquell instant quan les històries paral·leles conflueixen. El cor del periodista acaba trasplantat al neurocirurgià. I aquest cor es resisteix a oblidar. En la seva nova ubicació palpita recordant. Li envia missatges al cervell del trasplantat. Li explica, amb flaixos, per què ha acabat al seu cos; i com va ser la seva dramàtica sortida del cos original. O sigui, i com sostenen alguns especialistes: «El cor és un òrgan amb memòria. Un trasplantat de cor pot recordar situacions que el seu donant va viure». La història enganxa. El relat creix a mesura que es va escenificant. La interpretació flueix sense alts i baixos. Estem davant d'un treball que
no desentona en la trajectòria de ficció, de sèries, que tants èxits ha proporcionat a aquesta cadena. La història de la vida d'aquest cor, trasplantat en un cos aliè, és transcendent i inquietant. Fer ara una pirueta i recordar aquell gag surrealista i bàrbar que va fer Mariló Montero a 'Las mañanas de La 1', i totalment seriós, en què deia que s'havia d'anar amb compte amb els trasplantaments perquè, segons de quin òrgan es tracti, també es trasplanta l'ànima, seria fer un acudit fàcil que no mereixen aquestes 'Pulsaciones' tan cuidades.
TU Sí QUE NO .- Els esforços de la icona de les transparències d'Atresmedia, Cristina Pedroche, no han servit de res. Va presentar sense èxit la pífia de la nit d'aquest imperi, el concurs 'Tú sí que s'í. O sigui, li han canviat el nom a 'Tú sí que vales' i l'han ficat a La Sexta, amb calçador. En aquesta cadena aquest exercici no hi pinta res. La successió de números barrejant friquis, monologuistes aficionats, artistes de circ i combos musicals és un còctel que ja va esprémer Mediaset temps enrere. Va sobreviure uns anys gràcies a un jurat cafre que anava clavant xurriacades als participants. Aquí no s'han atrevit a aquest tipus de jurat. N'han preferit un altre, més 'light', que té la sva única excitació a buscar el nostre interès informant-nos que Silvia Abril no portava calces. Poc futur li veig, a aquest programa.
