EDITORIAL
Puigdemont, president accidental
L'acció del Govern català s'ha instrumentalitzat al servei del projecte de la independència
L’últim minut, quan ja sonaven els tambors electorals, el llavors president Artur Mas va fer un pas al costat i va proposar com a candidat de Junts pel Sí el llavors alcalde de Girona, Carles Puigdemont. La CUP ho va acceptar i Catalunya es va estalviar d’una repetició d’eleccions. Aquests 12 mesos de la presidència Puigdemont han estat determinats per aquest peculiar episodi. Puigdemont no ha volgut perdre mai la seva condició de president accidental. Aquesta setmana ha insistit a abandonar el càrrec sense ser candidat quan s’hagi dirimit la qüestió del referèndum o la hipotètica declaració d’independència. Insisteix, doncs, a portar el seu govern i el conjunt d’institucions catalanes cap al carreró sense sortida de la unilateralitat, un camí cap a enlloc com sap perfectament el president.
Com a conseqüència d’haver assumit la presidència en aquestes condicions, en aquests 12 mesos tota l’acció del govern s’ha instrumentalitzat en funció del projecte de desconnexió amb la resta d’Espanya. El fracàs en la tramitació dels pressupostos del 2016 es va saldar amb una moció de confiança en la qual Puigdemont va pretendre, amb un èxit relatiu, vincular la CUP amb els comptes del 2017 a canvi de continuar amb el full de ruta independentista, que també es va modificar per anteposar un referèndum amb el qual es pretén atraure al projecte el món representat per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Un intent en el qual també s’inscriu la formulació final dels comptes de l’any que ve, carregats de retòrica en matèria de despesa social fins al punt d’inquietar el mateix partit del president.
Les iniciatives de Puigdemont en aquest any no han alterat d’una manera substancial la correlació de forces entre independentistes i no independentistes després del 27-S. El suport de la CUP continua en precari. No totes les forces parlamentàries partidàries del referèndum se sumen a l’aventura de la unilateralitat. Els problemes socials no són atacats d’arrel sinó de manera purament instrumental. El balanç no pot ni tan sols aplaudir l’estabilitat, perquè l’aparent pacificació del govern i de la majoria parlamentària que el sustenta només s’aconsegueix agitant la confrontació amb l’Estat i amb l’horitzó d’una desobediència que partiria Catalunya en dos.
Referèndum a Catalunya Govern Carles Puigdemont Catalunya Editorials El Periódico Independència de Catalunya
