AL CONTRAATAC
La fustigació
A Podem de nova política els queda com a molt la publicitat descarnada dels debats interns
Podem es va arribar a presentar no fa gaire com «una fàbrica d’amor». Després, els seus dirigents es van començar a enredar en discussions ideològiques i ens van voler convèncer que era «debat fratern». La resta, «màquina del fang». Ara, als partidaris de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón els uneix, almenys, una cosa: els dos corrents parlen directament de «fustigació». Quins temps aquells en què tot eren invencions dels mitjans…
Irene Montero, cap de gabinet d’Iglesias, ha declarat en les últimes hores a La Sexta que els partidaris d’Errejón participen «voluntàriament o involuntàriament» de l’estratègia de «fustigació» al líder que van posar en marxa «les elits». Em costa molt donar per bona aquesta simplificació que consisteix a presentar el número dos de Podem com algú partidari de recolzar-se en les elits per tal de destruir el projecte. Però ells sabran, que es coneixen més i millor.
Minuts després, Rita Maestre, persona de confiança d’Errejón, deia que la campanya de Twitter sota l’etiqueta #ÍñigoAsíNo era una clara «fustigació» per part d’aquells líders de Podem del corrent oficialista que la van consentir, la van recolzar i la van difondre. Ells, que saben tant d’aquesta xarxa social, són plenament conscients de com resulten de desagradables aquestes campanyes. Suposo que és per això que es va posar en marxa, a més a més de tenir l’objectiu de fer més soroll que els altres. És difícil entendre l’origen d’aquestes disputes, més enllà d’una lluita de poder, que porta a relegar els crítics i a fer pujar els propis. Vaja, el mateix de sempre. De nova política els queda com a molt la publicitat descarnada dels debats interns.
BUFETADES A DOJO
En els partits vells es tendeix a ocultar, perquè els experts diuen que l’elector castiga la divisió. Perquè una cosa és «el debat fratern», i una altra, les bufetades a dojo. Podria ser un bonic homenatge al Nadal. Passa a les millors famílies, aquesta «fustigació» de germans, cunyats, pares, no menges res, al teu cosí no hi ha qui l’aguanti, la teva mare és una plasta, doncs mira que la teva… I així. Però em temo que el que denuncien els membres de Podem és una altra mena de «fustigació», sense desmerèixer la guerra freda que es produeix aquests dies en algunes cases…
Perquè els partidaris de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón només fan que parlar del que s’ha de resoldre a Vistalegre i tal. I resulta que ja en aquest punt és inevitable preguntar-se com arribaran a aquell Congrés, en quines condicions, amb quant desgast, amb quines ganes de debatre i amb quantes unitats medicalitzades. Perquè les conseqüències dels debats interns, quan s’enquisten, ja estan inventades. I qualsevol sap que així no.
