Gent corrent
«El fet diferencial no és el caganer, sinó Sant Esteve»
Folklorista i educador social. Ha investigat a fons tots els perquès dels ritus nadalencs.
lpedragosa36593056 amadeu carbo contra contraportada161218181214 /
Especialista en cultura popular, Amadeu Carbó Martorell (Barcelona, 1970) explica a Celebrem el Nadal (Col·lecció L'Ermità) quin és l'origen del Pare Noel, a quan es remunta el Cant de la Sibil·la i, entre altres sucosos descobriments, d'on ve el costum de gastar innocentades.
-D'adolescent, formava part d'una associació al barri del Guinardó. La Torxa, es deia, amb una biblioteca esplèndida sobre tradicions i costums. Llavors se'm va inocular un virus que encara cueja.
-Comencem pel principi. ¿Quan s'ha de fer el pessebre, a casa?
-Sí que hi ha un dia concret per treure'l: la tradició marca que sigui per la Candelera, el 2 de febrer. Pel que fa a posar-lo, cadascú fa el que vol, però considero idoni fer-lo a partir del 13 de desembre.
-Quan arrenca la Fira de Santa Llúcia.
-Sí. Però l'esperit mercantil de la nostra societat dilata els temps de venda. El negoci nadalenc fa l'agost al desembre.
-L'avet no és nostre, ¿oi?
-Això de «nostre» o «vostre» és molt relatiu. Les tradicions, per la capil·laritat de la cultura, no hi entenen de fronteres. Però, sí, a
nosaltres ens va arribar del nord d'Europa. Es tracta d'un ritu precristià de culte a la naturalesa per la seva generositat fins i tot durant la letargia de l'hivern. Solien decorar l'arbre amb pomes tardanes i ciris… Aquesta idea la trobem en el nostre tió.
-Continuï, sisplau.
-El tió, també precristià, és un tronc mort que el piquem i ens fa regals. En l'aspecte simbòlic, representa sacsejar i despertar la naturalesa adormida. Antigament, després de la festa, el tronc es cremava.
-Al foc de la llar.
-Exacte. Així pervivia la continuïtat de la casa a través del foc nou, i es creia que les cendres tenien propietats de protecció domèstica. Per exemple, posades a les golfes, salvaguardaven del temible llamp; escampades pel camp, emparaven contra determinades plagues. Per això va estar a punt de perdre's amb la industrialització.
-Per l'èxode rural.
-És clar. Abans no cagava regals individuals, sinó les postres del dinar: torrons, neules i una ampolla del que en dèiem xampany. Ara el tiócaga tablets.
-¿El tió és exclusivament català?
-No. Trobarà tions per tot el Pirineu; a Aragó, per exemple, en diuen la tronca, i els estic trobant també a la part francesa. Si s'indagués, apareixerien en altres zones geogràfiques, perquè les comunitats humanes tendeixen a donar solucions idèntiques a una mateixa inquietud.
-¿I el caganer?
-Doncs tampoc. Podem trobar caganersa Múrcia, Portugal o Nàpols. No hi ha exclusivitats en el món festiu. Si volem trobar un fet diferencialrespecte de l'Estat espanyol, seria Sant Esteve.
-¡El dia dels canelons!
-La tradició procedeix del passat carolingi, al segle IX. Els primers comtats catalans, com a part de la Marca Hispànica, depenien del bisbat de Narbona, mentre que Castella estava subordinada al bisbat de Toledo. En la societat carolíngia, la família s'estructurava al voltant de la idea de clan, d'estirp.
-Un grup molt més extens.
-I per això, durant les grans celebracions, com ara Nadal i Pasqua, les famílies es desplaçaven des de les seves llars fins a a la casa pairal d'on procedien. Després de la festa, es necessitava un temps per fer el camí de tornada a peu o en burro.
Notícies relacionades-Que interessant.
-D'aquí procedeixen també les dites populars «per Nadal, cada ovella al seu corral» i «per Sant Esteve, cadascú a casa seva».
