Una rivalitat si és no és

Si no fos perquè és un tòpic com una casa de pagès, diria que per al Barça el partit d’avui contra l’Espanyol té trampa. Molt a perdre i només tres punts a guanyar, davant un equip que porta una bona ratxa, s’està cohesionant i va al Camp Nou amb moltes ganes. Quan veig Quique Sánchez Flores a les conferències de premsa, amb aquella barba patriarcal i el seu to mesurat i pausat, penso que és com un profeta que ha convençut els seus jugadors i el seguiran a cegues fins a la terra promesa. En canvi, aquesta temporada, cada vegada que Luis Enrique ha afirmat que estàvem davant un partit trampa, el Barça ha perdut o ha empatat, així que per espantar la mala sort el que més ens convé als culers és que aquest derbi surti de la normalitat i tingui el punt picant dels partits històrics.

ELS TEMPS DE CRUYFF I CLEMENTE

El cert és que, amb tanta competició i venint del clàssic de fa quinze dies, no sé si jugadors i aficionats del Barça estem mentalitzats per al derbi. A vegades em sembla que la rivalitat entre el Barça i l’Espanyol és inconstant, com a mínim des del punt de vista culer. Ens hem de remuntar a les èpoques en què al capdavant dels equips hi havia dos provocadors com Cruyff i Clemente per recordar uns derbis amb cert pedigrí; en canvi, en els enfrontaments de l’any passat a la Copa, amb Galca d’entrenador, l’Espanyol va confondre la intensitat amb el joc dur. Dos no discuteixen si un no vol, i al llarg dels últims anys el Barça ha sigut massa superior per sentir-se amenaçat, però no oblidem que ara Raúl Tamudo –l’home que ens va prendre una Lliga per donar-l’hi al Madrid– ha tornat a l’òrbita de l’Espanyol, encara que sigui fora del camp. Estupor, tremolors.

Des de fa uns dies, doncs, intento trobar arguments per donar a aquest derbi valor extraesportiu, aquell esperó que ens faci cavalcar. Em fixo en la roba que duia Luis Suárez el dia que va firmar la seva ampliació de contracte amb el Barça i hi veig un missatge amenaçador per als blanc-i-blaus: samarreta negra amb una calavera i dues tíbies creuades en relleu, pura simbologia pirata.

L'OFERTA A MESSI

Notícies relacionades

Un pis amb gat

Acadèmies de violadors

Després penso que avui dia el futur econòmic del futbol està en mans dels xeics àrabs i els empresaris xinesos, i me’n recordo de Chen Yansheng, el president de l’Espanyol, que va venir, va convèncer i se’n va anar i no estarà al Camp Nou. Llavors dono voltes a l’assumpte i les meves ganes de derbi em fan veure conspiracions asiàtiques... ¿O no els resulta molt sospitós que, la mateixa setmana del derbi, aparegui el rumor segons el qual el Hebei Fortune, de la lliga xinesa, vol oferir un contracte estratosfèric a Leo Messi?

Cent milions nets per temporada, Déu n’hi do. M’aturo uns segons a valorar la xifra marejadora i el meu costat pessimista recorda que en aquell equip xinès ja hi està jugant un altre argentí, Ezequiel Lavezzi. Per sort, tot seguit el meu costat optimista busca l’equilibri i pensa que la continuïtat del seu amic Suárez pot ser un dels arguments que facin que Messi acabi renovant aviat amb el Barça. I en aquestes disquisicions, mentre analitzem el sexe dels àngels, anem esperant que es faci l’hora del partit i que a més sigui un derbi de debò, dels d’abans.