Anar al contingut
Tinguem la festa en pau

Joan Castro ICONNA

Tinguem la festa en pau

Enric Hernàndez

Portats pel seu esporàdic stakhanovisme, alcaldes i regidors no haurien de protestar només el 12-O o el 6-D. ¿Per què no el Primer de Maig o per Nadal?

Les festivitats són una convenció social. Responguin a la història, la religió o la tradició cultural, els dies marcats en vermell ens permeten muntar la nostra vida col·lectiva de manera més racional i confortable, amb parèntesis de descans com a cesura de l’esgotador calendari laboral. No se’ns exigeix professió de fe catòlica per celebrar el Nadal en família. Tampoc visitar el cementiri el dia de Tots Sants. Ni ser catalanistes per celebrar la Diada. I encara menys abraçar amb entusiasme la sacrosanta Constitució a canvi de poder prendre’ns un descans el 6 de desembre. 
  

 Però, d’un temps cap aquí, sembla que a Catalunya ni les festes podem tenir en pau. Sota la divisa 'Res a celebrar', alcaldes i regidors catalans fan ostentació d’un esporàdic stakhanovisme anant als seus despatxos oficials en festiu i, és clar, exhibint-se amb posat laboriós a les xarxes socials. Nostrada versió de la vaga a la japonesa només convocada, això sí, dues vegades a l’any: el 12-O, Festa Nacional Espanyola, i el 6-D, Dia de la Constitució. 
    

Per completar la patriòtica gesta seria necessari que en dates tan assenyalades els ajuntaments aprofitessin la parada per agilitzar expedients adormits i obrir les portes al públic, si és que aquest tingués algun interès a lidiar amb la burocràcia municipal en la seva jornada d’esbarjo. Però, com que els funcionaris anteposen el seu descans i l’afecció al lloc de treball a aquesta política gestual, la gesta perd una mica de llustre.
Puríssima Desobediència
 

PURÍSSIMA DESOBEDIÈNCIA

La pretesa insubordinació d’aquests servidors públics adquiriria més significat si fessin de cada festiu un camp de batalla. Podrien, per exemple, obrir els seus despatxos el Primer de Maig en protesta pels acomiadaments col·lectius, també els que executen els seus propis partits. O manifestar-se cristianament per Nadal contra la indulgència de l’Església amb els seus pederastes. I els més anticlericals fins i tot podrien treballar aquest dijous, Immaculada Concepció, sense cap altre afany que millorar la vida dels seus conciutadans. Això sí que seria, en rigor, Puríssima Desobediència.